L'orquídia i el colló
Sóc de la lliga del bon mot;
Dic fal·lus gros — mai carallot.
Si algú diu merda, dic excrement.
Si algú diu cony...! Dic malament!
_____________________
Dic reina qui s'apareix a la gruta
I pare sant qui els pecats suputa;
Ni dic anticrist ni verge puta,
Ni, sots els joiells, la roba bruta.
_____________________
No em cag en déu — dic déu ens guard,
I dic que copul, no pas que card.
Ni dic tampoc capoll — dic gland.
Ni quins collons! Mes... Noi, que gormand!
_____________________
Dels datspelcul en dic capsigranys,
Mai fes-te fotre! — Dic per molts d'anys!
Al proletari l'en dic pollós,
Als vils borsaris benefactors.
____________________
No canfelip — les essències pàtries.
No l'enemic — les xuclaires fràtries.
No el fotre pútrid, mes vila i cort.
Ni la falòrnia, mes cúria-esport.
_____________________
Els mitgesmerdes són presumits,
Els càncers — mals lleigs, gens polits.
Els espies guixaires d'apunts.
El podrits cadàvers — cars difunts.
_____________________
Gens "malparit...!" En dic guardià
O àngel custodi al bon taujà
Qui ens vigila el banc i el capital.
Atanseu's-hi gaire, i hi prendreu mal.
_____________________
Dic servei d'ordre — no buls ni fuls;
Constitució, no torcaculs.
No en dic paparres, en dic borbons.
En dic negociants, no pas mamons.
______________________
En dic soldat, no assassí a sou.
Dic verge santa, no em cag en l'ou.
No dic xarnec... — foraster balb.
En dic viu — del botifler i el talp.
_____________________
Dels pacifistes en dic cagats.
(Ui, mes dels cagats en dic sollats!)
Doncs, els pacifistes són sollats,
Tret que no pas de sangs d'esclafats.
_____________________
No puc sentir dir fotre ni merda,
Ni cony, ni collons, cul o l'esquerda
On entra el vit i el cagalló surt...
Cada cop me n'enduc un ensurt.
_____________________
Se m'escurça l'ésser si el so sent
De cap mot lleig o renec pudent.
Flastomar i maldir és propi al bacó,
No pas a l'hom comcal, carrincló...
_____________________
"Com jo, i com jo, i com jo, i com jo...!"
Ressonen arreu, cascú un senyor...
Els lligaires tan caritatius,
I pius, i pius, i pius, i pius...
_____________________
No diem merda ni fotrem goig,
Diem quin món (oi, noi?) més boig!
Només hi som a acollonir...
I vots i comptes arrodonir.
_____________________
Ens diuen: "Lladres!" — No! Bona gent!
Fan: "Hipòcrites!" Diem: present!
Diem present, present; present diem.
Salvem la pàtria, tot ho salvem.
_____________________
Tut-tut, tut-tut... Ho proclamem,
Deu ser veritat, puix que ho bramem.
Salvem la pà..., salvem la pà...
Pa-pà..., pa-pà..., pa-pà..., pa-pà...
I la decència i les bones formes,
I el tot orgànic i les reformes
I el bé que estem en aquesta terra,
Tom fam i llàgrimes, i ampla desferra...
Sort que, a sobre, el cel ens espera...
Ningú qui ens vulgui tocar la pera
Que foto el camp, i el dónon pel cul.
Agafat viu, sentiu-ne el bramul.
Plany-te'n, i hi prens mal. El datpelcul
Qui ens guarda el capital ÉS datpelcul.
Datpelcul, datpelcul, datpelcul, datpelcul,
Malparit de merda, malparit
De merda, capdecony dels collons,
Titola torta, figa-esfigat...
Qui ens estintola el capital...
... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ...
_____________________
...i el tot orgànic i les reformes...
Xst, nois, tornem a guardar les formes;
S'ha acabat la revolució,
Cal dir testicle, i no colló.
_____________________
Som de la lliga del bon mot,
Diem gros fal·lus, no carallot.
Diem "orbi-et-urbi..." No pas "A mort!"
Diem: I ai que és bonic i gens tort
El reguitzell de soldats formats.
I que bufons, i que ben parlats...
Diem: I ai que és bufó i gens tort,
Ben disfressat,
L'escamot de mort!
contra bords i lladres, reneix la ment! /.../ i sempre al servei de la força comuna, i no caure mai en aquelles febleses que, després de guanyar, ens han fet perdre tantes vegades LA DARRERA BATALLA (Joan Coromines) /.../ cal mai no abandonar ni la tasca ni l'esperança de llibertat i d'independència. /.../
dimarts
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
opi rai:
l'ensopit:
- Eleuteri Qrim
- Under the speckled canopy / Where, along the autumnal whisper / Of fair weather, I walked, / The enkindled persimmon, / And then the flaming chestnut, / The imploded acorn, fell… /.../.../ My eyes, and nose, and ears, / And tongue, and skin, in joy / Praised such fragile perfection. .../.../
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada