ficats de bell nou, amb una estossegueta de fer's perdonar

NOU ESPETEC DE PETS A CANFELIP


Amb una altra Gasòfia puta
I tan lletja que es diu Lletgícia,
Ara es casa en Canfelip Cagalló.

Son pare Quan Cardo, d'estultícia,
El campió, comoneix l'hospici
De boigs de son reialme merdós.

A la cort de Merdís dignitaris
Regates de merda fins al garró
Tots cal que duguin per decoració.

Prou s'escau a qui en canfelip
S'endinsa, i més amb el cangueli
Del pèndul fat del cagalló.

Els Cagallons (de malnom Borbons)
Sempre amb cara d'espantat idiota
Cada honest ninotaire els pinta.

Això de passar per l'esfínter
Amb perill tothora de coll escanyat,
Amb perill d'escapçament sobtat...

Ha d'acollonir per força i fer-te ruc.
No sols vius en canfelip constant,
Tothom s'hi caga, i jo, i tant com puc.





No ens hem de barallar fins DESPRÉS d'ésser independents

I hàgim capgirada la puta tendència.

Els nostres enemics es barallen en tot, tret en el fet que l'ocupació de les nostres terres per llur part ha de continuar, peti qui peti, per sempre més.

Aquesta és la nostra prioritat: Fotre'ls fora!



Un missatge a tots els sucursalistes
se'ls veu la crestota maragallinàcia
Qui va contra la llengua del poble, va contra el poble.



Em cag en la mare qui us va parir. Ja us hem salvats els mots. Ara feu-los servir.

No parleu mai més en xarnec.
No parleu mai més en xarnec.
No parleu mai més en xarnec.
No fóssiu botiflers.



—com diu la Constitució Catalana (i cap català no es guia per cap constitució enemiga)…, diu la Constitució Catalana, d’antuvi: “És Català Qui Parla Català I Vol Ésser Català”.
—això exclou tots els qui no parlen català i exclou tos els qui, parlant-lo, no volen ésser catalans; volen ésser quelcom d’altre (espanyols, gavatxs…).
—els qui ni parlen ni volen parlar català i viuen a Catalònia es diuen “xarnecs”. Xarnec només vol dir això: algú qui vivint a Catalònia no vol parlar català. Exemple: tant d’ignorant i confòs xarnec fotent maror per casa nostra.
—els qui catalans de naixença no volen ésser catalans, car es diuen (també?) quelcom d’altre (especialment quelcom de radicalment enemic, com gavatx o espanyol), hom els anomena “botiflers”, encara que parlin català. Exemple: el Khossé Piquete, el Khaimito Matas, i tant de sucursalista.
—ni xarnecs ni botiflers no són catalans; i si no són catalans, no tenen dret a participar en la cosa catalana. I doncs, si no vigilen, poden rebre. I massa poc.


Excel·lent, aquesta és una magnífica idea: Els espanyols es caguen

Els espanyols es caguen tantost senten parlar anglès. Llur complex d'inferioritat. Els fa vergonya d'ésser la llengua dels analfabets. Quan ningú us parli en xarnec només us cal respondre en anglès. Fem-ne sistemàticament la segona llengua dels catalans. La primera és la catalana, la segona l'anglès.

L'altre vaig anar al metge i el filldeputa pretenia que no entenia el català, només a fer-me parlar el xarnec. Li dic: Ja em perdonarà; mai no he après el castellà; a casa meua mai no l'hem parlat; fa quaranta anys que vivim a Düsserldorf i ja em direu com... Si voleu, us ho dic on em fa mal (al fetge i la freixura) en alemany.

Fa, esfereït: No, no!

Li dic: Doncs que us en sembla en anglès? Tothom sap anglès.

Fa, amb una rialleta nerviosa, la puta qui el va parir, amb aquella cara que foten sempre de llepaculs: Yes, yes... Eh, eh...

Doncs (li començo a dir), my lungs and liver hurt, I think I'm coming down with something, could you see if it's some kind of virus or...

Em diu: Aturi, aturi, eh, eh... Ja em pot parlar català. El comprenc en realitat una mica millor que l'anglès...

Vaig pensar: Tros de merda, tots sou iguals. Xarnec fanàtic dels collons. Anys i panys a casa nostra, i negant-vos a parlar l'idioma del poble. Dóna'm la puta recepta per a les meues pastilles i deixa'm fotre el camp.

Això hem de fotre. Cada cop que ens parlen en xarnec, els contestem en anglès. Veureu com perden el cul.

Els dieu: Sorry, I don't speak turd (No parlo cagalló). Podem parlar en català, or in English, if you want.

El xarnec no ens serveix de res.

Long live free Catalonia! Down with fascism, down with spain!




Fa el gegant catalonià, fins ara mig adormit,
mes qui ara mateix es deixondeix, fa...

Ningú no es creu mai ningú qui parla en espanyol...
Com el capellanufa qui et ven un déu inexistent,
tothom qui parla en espanyol et ven el seu fum
mefític que s'enfuig del bassiot de merda
Que en diuen Espanya. Poc pas poden fotre altre.
Per instint natural, si qualcú, il·lús, es fa dir
ell mateix merda, i t'ha volgut merda, i et parla
en merda, et ven la merda que monomaníac ven:
--el bassiot de merda que en diu Espanya.

Mon avi, hostilitzat encara a l'hospital,
pel pandemoni furiós, feixista i terrorista
dels espanyolitzadors, monges castellufes
i merdes semblants, qui et fan la caritat
de convertir-te a l'espanyolisme abans
no et moris del tot, com si llur bassiot
de merda fos qualque mena fantàstica
de paradís putrefacte, mon avi, em feu jurar
odi etern als espanyols i a llur bassiot de merda
asfixiant. --Fem jurar a tots els nostres descendents
odi etern a Espanya fins que el bassiot
no sigui altre que la més repel·lent memòria.

Mon pare els feixistes espanyolistes
ja l'havien assassinat quan ajudats pels
nazis havien guanyada llur guerra terrorista,
i instauraren per anem cap als setanta anys
llur reialme de la carrinclonada sanguinària,
amb aquest invent del bassiot de merda
amb un babau monarca davant
que àvidament ens volen fer empassar
amb la violència de llur embut molt sapastre.

A cada cantonada ens hi han plantats,
de rigor, bòfia feixista, els tres
titelles malignes: els tres esmeperduts
racistes anticatalans, el gonella,
el blaver, el xarnec desagraït i irredent,
qui, còmics de la ignomínia,
carrinclons qui en carrincló cosserament
et diuen a tot estrop, estintolats
per les pistoles, llurs esgarrifoses
carrinclonades espanyolistes.

L'encastellufit sucursalista,
botifler presumit, d'autoodi rosegat,
qui, venut, se'ns ven, aquest tètric
ninot, només el foc el pot rembre gens.
Parlar-ne em fa vindre un vòmit
de revenja inaturable: és l'assassí
dels seus, és el traïdor, el miserable
favull portallatzèries, el lleig pegat
qui per l'esquena ens acoltella;
és l'enemic a casa, el focus invasor.
--Netegem-ne la casa que l'infecció
pugui de soca-re ésser tallada.

Covarda merda, puts! Fas la pinta
d'un merdoset rabiüt i rancuniós,
ridícul sergent de la guàrdia casernària
qui empara el Fòrum Babau de colons panxuts.
Ah, cagots, com us veig córrer,
que s'atansa l'hora de passar comptes.
--Renaixença almogàver, la nostra guerra
de l'independència comença avui.

Conte d'hivern apocalíptic,
sucursalistes intercanviables,
aliats dels castelladres, aliats
del sobreeixit del canfelip, del bassiot
de merda qui ens voldria negar...,
de tots en sé el nom, ocupaires.
--Dalla-esmolaire, en sé,
de cadascun, el nom, i sé que sou
espanyols, i que mon odi creix...


Petita anècdota.

Pàgines viscudes.

Present a una exposició en tronada galeria, on qualque idiota d'aquests
qui es pensen que es pot parlar xarnec pertot, havia titolat qualque peça
en xarnec. Hi havia, en un quadret, dibuixats un ocellets, els quals no cal
dir que no en tenien cap culpa, car els ocells poc garlen gens en xarnec.

--Can you read that?
--I don't know. Pageiros?
--No! Pàharos!
--Whatever. Who the fuck cares how the spics speak!

Exacte, exacte.


Dídac Donzell

l·l

Oi que sembla que trempi?
Doncs no.
No tremparé mai més. Fins l'hora de la llibertat.





Per què quan diem pujolistes ens sona com ara si dèiem franquistes?

Potser perquè s'han estat més de vint anys destruint els Països Catalans, de tal faisó que ara els terroristes, espanyolistes, assassins, lladres i feixistes de l'estat enemic es veueu amb prou força d'anorrear-nos definitivament.

Quina vergonya que acusessin als criminals terroristes de l'estat espanyol l'entrevista amb els patriotes bascs per veure si podien aturar la guerra durant uns dies, i tractar tots alhora fer pressió per treure els terroristes del govern.

Fora els terroristes, lladres, assassins i feixistes qui ara manen - i fa tres cents anys que manen i quants de milions de ciutadans han torturats i morts vilment!

Independència ara!



Ecs la xarnegaó àvida i llorda i lladra.


Els dels Països Catalans els nostres mapes
Bonament ensenyen els Catalans Països.
Poc anexionen els territoris grisos
D'uns veïns d'un ennuec a mort si els endrapes.


No són gens païbles tarannàs tan goluts,
Sedecs només per cruspir's el que no els pertany,
Oblidats del propi que troben tot estrany,
Lletjot, repel·lent, agre, i ploren rebruts


Com canallota aviciada i molt ximple
Que allò que sols els abelleix és ço del nostre.
Maleït ponent d'on ens ve sinistre llostre
D'ocupants en massa de qui en sobreeixim pler.


Llorda i lladra xarnegaó castellufenca,
Llur àvid afany d'incloure'ns als mapes llurs
Passa de cobejós, d'escarransit, d'estruç,
Lluç i gamarús. Volem que treguin la llenca


Ínclita dels nostres Països Paradisos
Dels repugnants mapes llurs. Romanguin obscurs,
Com terres incògnites on ningú fa incisos
Llurs vils, gens catalans, reialmes del mal-ús!








Qui llegeix en xarnec s'enxarnegueix

Acab de llegir d'un professor provincià qui es diu Josep Gifreu (i això reproduït a la revista Lletres del club del llibre) que els llibres tècnics més importants es tradueixen en xarnec i no en català. I no diu que són unes traduccions totes de merda. I a més, a naltres què ens hi fa, que els xarnecs es tradueixin llibres o no.

Encara pitjor: diu: quan tindrem més tesis a les universitat publicades en català que no en anglès?
Cal ésser feble d'enteniment (els romans en deien imbècil). Allò que cal és publicar més tesis que no en xarnec. De fet no se n'hauria de publicar ni una en xarnec, a les universitats de Catalònia (allò que d'altres en diuen, a la gavatxa, Països Catalans).

Al contrari, n'hauríem de publicar sobretot en anglès, pel que fa a les tesis tècniques (amb versió catalana al costat, per descomptat). I llavors en català, per a qüestions de llengua, etc.

Res en xarnec, idioma d'analfabets. I s'ha demanat aquell professorastre provincià per què als catalans no ens calen tantes de traduccions de llibres tècnics de l'anglès? Potser pel fet que els llegim en llengua original! No pas com ell, que li cal la crossa merdosa i corcada del xarnec.

Que ningú no sigui capdecony ni provincià ni vulgui enxarneguir-se llegint en xarnec.

Cada català educat ha de tindre l'anglès de segon idioma.

I del xarnec, ni cas. Ja s'ho fotran els qui viuen en aquella corralina infame que en diuen eh-panya.





Catalunyecs sou catalans

Catalunyecs sou també catalonians. Si els ciutadans de la Catalònia central i de tramuntana es fessin dir catalunyecs, alliberaven per a tota Catalònia el nom mil.lenari de catalans o catalonis.

I els qui es fan dir valencians (per enveja i impotència i per corrupció feixista dels racistes anticatalans de nècsia castellufa), els qui es fan dir valencians (amb un fàstic impaïble per als alacantins. Imagineu-vos-ho: és com ara si als lleidatans o als tarrgonins els feien fer-los dir-se barcelonins, ecs!), els qui es fan dir valencians i balears (bona altra!) es podrien tornar a dir sense putes manies allò que són: catalonis, catalans.

I prou merdegada. D'ençà d'ara catalunyecs, us dieu així quan feu referència a la vostra part de Catalònia, la central i l'ocupada per l'enemic racista anticatalà feixista de can gavatx, la Catalònia de tramuntana (amb els perpinyanesos, ceretans, etc.. I els catalans de la Catalònia de migjorn (castellonencs, alacantins, etc.) ens podrem dir catalonis o catalans, però no pas catalunyecs.
I els illencs de la Catalònia marítima (eivissencs, algueresos, menorquins, etc.) es podran dir catalans o catalonis amb totes les de la llei.
I els de la Catalònia de ponent (fragatins, tamaritencs, etc.) això mateix.

I que tots els catalans o catalonis poguem cercar per tots els mitjans que calguin la nostra independència sencera. Catalunyencs, migjornencs, illencs, ponentins, tots catalans per una Catalònia reconeguda pertot, com era fins ara fa no res, fins i tot al dinou, on parlàvem tots plegats el "llemosi", i com fa tres cents anys, on érem independents i només l'avarícia castellufa d'aquell cadàver putrefacte apellat egpannah ens contagià traïdorencament, per putrefacció sobreeixida.

Tornem a la llibertat tots junts ara mateix.