Don's Chiotte

En les Don's Chiottes hom s'hi caga.

A l'Avui un article del bon Hèctor Bofill dient amb tota la raó que no comprèn com els fillsdeputes autoritaris qui manen els barcelonins, gent qui s'ha tornada esfereïdorament mesella, poden despendre milions en fotre propaganda a la literatureta repugnant de l'enemic.

Allò del don chiotte és una merdeta de novel.leta típicament xarnega; hi ha un parell de castelladres, un de prim qui somia truites i, com a bon castelladre, no fot mai re, i un de gros, pagerol tòtil qui el segueix perquè és massa ruc, i va mamant d'on cauen. Quina merdegada! Arriben a barfelonah i tothom hi parla en xarnec! Això de barfelonah s'ho prenen com la sortida llur a la mar -- car cal recordar que els castelladres no han vista mai aigua (ni per a rentar's). Ara també empren balènfiah i alikantarate de sortida a llurs clavegueres... Tant se val; després d'insultar els barcelonins, volen cremar el magnífic Tirant (això de cremar obres catalanes ja els ve de lluny, això del franquisme racista anticatalà ho porten a la puta sang des de sempre i mai se'n desempallegaran). I ja està. El datpelcul qui digui que és una bona novel.la és un datpelcul qui a part d'ésser un datpelcul no sap què diu.

I quin gust de cagar-s'hi. Per tot Amèrica s'ha estès, inventat per un canadenc, qui es deu dir Don, aquelles cabines portàtils de cagar-hi que hom plantifica vora les obres.
Ha tingut la bona idea de dir'n Don's Chiottes (chiotte en quebequès no vol dir altre que canfelip, oi, cagadora), és a dir les cagadores d'en Don. Però alhora ja va sent hora que en Don i n'Hèctor i jo i milions i milions de llegidors enganyats a llegir aquell repugnant cuinat malcopiat dels catalans (àdhuc el nom per al betzol protagonista ens prenen: es diu Cuixot, mal pronunciat, a la xarnega) denunciem que els cagallons no saben produir altre que cagallons. I qui vulgui ensumar'ls que no se'ns atansi. A veure si ens treiem de sobre tots aqueixos autoritaris criminals qui ens encolomen les merdegadetes de l'enemic, i sobre ens prenen els doblers per a subvencionar'n l'escombraria.

No hi ha cap d'aqueixos desgraciat barcelonins qui hagi de debò llegit la colomassa? No se n'adonen que només insulta llur ciutat...?

Ecs tots plegats.


___________________

I ara me'n record que fa cap a uns vint anys a Alemanya vaig llegir una cosa d'un paio qui es deia Basques Montalbà i hi tenia d'heroi (quina merda d'heroi), de protagonista, un individu fastigós, un ex-bòfia ara detectiu [portuguès, es deia Coelho (Conill) o Carvalho (Roure)] i, res, l'únic llibre que mai he llegit d'aquell pobre home me'n record que es deia Die Tätowierte Leiche (el cadàver tatuat) i té a veure amb el port de Barcelona i els qui hi crien musclos, i tant se val. Me'n record que el detectiu hi crema el chiotte. Diu: "Lieber wollte er ein buch verbrennen... Don chiotte... Es war ein werk, gegen das er einen alten groll hegte; er freute sich shon darauf, es zu opfern... die abenteuer dieses idioten..." I em va sondrollar, aquell portuguès qui cremava llibres com si fos un nazi o un feixista castelladre cremant llibres en català. Diu: "S'estimava més de cremar un llibre -- pensà en un exemplar del don chiotte. Era una obra que de feia anys que li fotia fàstic. Sacrificant-la es xalava; l'únic que li sabia una miqueta de greu eren les il.lustracions a les aventures d'aquell idiota..."

En deu haver milions, de persones fastiguejades amb aquella merda d'obreta martellejada anys i panys com si fos la gran cosa.


_____________