contra bords i lladres, reneix la ment! /.../ i sempre al servei de la força comuna, i no caure mai en aquelles febleses que, després de guanyar, ens han fet perdre tantes vegades LA DARRERA BATALLA (Joan Coromines) /.../ cal mai no abandonar ni la tasca ni l'esperança de llibertat i d'independència. /.../

diumenge

Tenim la raó contra bords (malparits) i lladres

Tothom es deleix per un món millor

Ens delim per un món amb menys d’obstacles per al ben viure. Ara rai, si ho sabem fer, que tindrem l’oportunitat de sedassar els bons dels dolents, amb l’ajut de l’identificació i denominació dels gèns.

Quan haurem trobats del segur els dos malignes gèns, el de la crueltat, i el de la religió, serem al bon camí.

Cadascun dels embrions al món qui apuntin amb cap d’aquests dos embrions (o potser és només un de sol, i ens estalviarem la meitat de la feina!), cal que sigui ipso-facte gastat i afollat. Perquè no hi hagin mai més ni soldats ni capellans!

Alforrats d’aqueixos dos flagells, us imagineu un món sense falòrnies sanguinàries i sense els botxins qui les duen a molt desastrós terme?… Això fóra, menys dels cataclismes naturals, un paradís. Tothom ajudant tothom, sense odis. Car recordeu que els odis neixen de creure’s superior, és a dir, amb una veritat o un déu darrere. I de les cruels malifetes fetes als innocents, siguin aigües, muntanyes, arbres, ocells, humans o idees.


------


Me’n record que el gran filòsof B. Russell proclamava que hom hauria de tindre fins als tres anys de l’infant per a despatxar-lo si hom se n’adonava de qualsevol defecte, físic o psíquic. Ja ho sé que l’home el que volia era reduir l’immensa quantitat de carn de canó produïda per les contrades precisament més ignorants, i doncs cruels i religioses. Però crec que la “solució” és repugnantment excessiva i del tot cruel. Qui ha estat pare, i doncs qui ha estimats els seus fills amb una amor més forta que cap altra passió possible, no pot de cap manera considerar el seu fill com cap màquina ni sac d’àtoms espatllats. I, l’infant, només l’hi arrencaràs del pit amb el propi pit i la vida.

Per tant, cal limitar la tria als embrions i a tot estirar als fetus. Res encara per néixer per definició no és (car per ésser cal néixer a l’ésser) — i doncs, allò que no és no pot dur cap mena de recança si amb bona intenció n’obvies la malastruga aparició.

No hem de permetre que la massa folla i assassina, a la mercè de guerrers i creients, dicti les lleis. Cal que les lleis siguin dictades pels savis, i per tant que cap altre guerrer ni creient de falòrnies arronyacants tingui permés de néixer per a tornar-ho a emmerdissar tot.

opi rai:

l'ensopit:

La meva foto
Under the speckled canopy / Where, along the autumnal whisper / Of fair weather, I walked, / The enkindled persimmon, / And then the flaming chestnut, / The imploded acorn, fell… /.../.../ My eyes, and nose, and ears, / And tongue, and skin, in joy / Praised such fragile perfection. .../.../

Vit

Vit
Boïl