oït - vint-i-set

Converses entreviades (als trens sincopadament oïdes) –Reneix l’esperança com reneix la ment. –Amb l’home bo Obama! –Com ell, PODEM! –Som-hi, som-hi, CATALANS; per què hauríem de PODER menys que d’altres ardides minoritats! –Tots plegats PODEM assolir la llibertat. PODEM com els negres, com els indis, com els joves, com les dones, CAR SOM CATALANS! I els Catalans PODEN! –El meu president no és diu ni Antic ni Camps ni Montilla – tres homes per a un sol lloc, fotríem goig! Quin disbarat! No; el meu president és diu Obama. ~~~~~ –Fora el simi assassí! Se’ns fa llarga l’estona fins que fotrem al carrer el simi assassí qui assassinà indiscriminadament milions d’iraqis. I encar roman sedec de sang i merda. –Amb forces massives de militarisme feixista el simi assassí terroritzà milions d’iraqis. Mai més simis assassins fotent de president! ~~~~~ –No ens expliquis pas, Duran i Salamanka, quin gust té la merda al forat del cul del sabates amb sabates de qui les soles traucades on xarrupes han trepitjades merdes d’esclau. ~~~~~ –Companys, només hi ha una veritat irrefragable: “Que una boca (i no cal dir un nas, un cony, un cul) és sempre fregable.” ~~~~~ –“You can’t run a government without bullshit”, va dir en Burroughs. No pots pas governar sense engreixinar les rodes del govern amb merda rai. Ara, cal reconèixer que valdria més d’afegir-hi de tant en tant alguna altra substància, a part la sòlita merda – com ara un escrúpol de justícia. ~~~~~ –Tot racisme duu implícit l’extermini de la raça odiada; car cap raça no es pot mai “esmenar” perquè el racista n’estigui prou content: el negre no pot lleixar d’ésser negre; el Català qui és Català no pot lleixar d’ésser Català. –L’enemic: paràsit i hipòcrita. –Per què, a Euskal Herria, la bòfia enemiga no gosa anar-hi a fer-hi el que fot sempre: de brutal malparit? Mes a Catalònia no té cap por d’anar-hi? –Buròcrates de merda, buròcrates de la garrotada. Sempre hom els permet massa. ~~~~~ –Pensem-hi. Hi ha dues religions que es barallen sens atur: la religió del cul, vull dir, del cel, i la religió del progrés. La religió del cel vol tornar enrere on tot hi era “paradís”; la del progrés vol anar endavant on tot hi serà “paradís”; sí bada, creu-t’ho! en realitat no venim d’enlloc ni anem enlloc – insignificants verms maldant i delmant – anant fent – en univers podrit. ~~~~~ –Dues mena d’exili: qui se sent estimat, esdevé bo; qui se sent viltingut, esdevé odiós. –L’autoodi només duu al suïcidi. –Nacionisme (i més tard nacionalisme) és això: “lamentació i reivindicació” (Joan Fuster); en mots potser més durs i doncs més exactes: “carrincloneria ploramicosa de cosó mig violat, i odi ferit, esquírria mortridora de qui vol tornar-se’n, valent”. ~~~~~ –Qui es descolonitza el qui encara el colonitza el tracta de terrorista! En breu: el terrorista diu de terrorista el qui voldria alliberar-se’n, de l’ocupant: de l’odiat terrorista colonitzador. Sempre la mateixa sanguinària merdegadeta. –I parlant de quadrada merda... Per què serveix aquella merda d’edifici de les “Nacions” Unides (on la nostra nació no hi té acollida) i per què serveixen els paràsits qui hi sojornen? Quin pa de merda a l’ull hi tenen que no veuen la condició massa cruel on els Catalans ens trobem – hi ha crueltat pitjor per a un poble que no poder ésser ell mateix...? Per què hauria d’ésser un Català per força allò que més fàstic li fa i odi li porta: ecspanyol, merdanyol, caganyol...? Per què no etziben, els de les “Nacions” Unides, si són tan bons com diuen, una bomba atòmica als ecspanyols qui ens tenallen cruelment? Al cor de l’irrespirable canfelip. Car què altre fer-ne, de les “Nacions” Unides? Per que servirien sinó? Per a això sobretot: per a alliberar les nacions de debò cruelment trepitjades per mitgesmerdes exacerbadament feixistes, com la “nació” massa repel·lent dels castelladres, qui ens trepitja tan rebregadament i amb tanta d’esquírria que no sembla voler aturar el trepig fins que ens ha trepitjats com si érem senarment calàpet verinós, tot fragmentat en bocinets de cos llavors retrepitjats fins a llur anihilament. ~~~~~ –Diu en Xopi (i té raó): “Les nacions entre elles s’escarnufen i s’alleven malvestats d’allò més ridícules – i el cas és que, digui el diguin, si fa no fa sempre l’endevinen.” –Això vol dir, doncs, que, tot i que prou és cert el que diem dels castelladres, per què (per molt mentiders que siguin) el que diuen els castelladres de nosaltres hauria d’ésser mentida? Deu haver-hi un fons de veritat. –Tothom es veu retratat (jatsia en un mirall deformant) en les grotesques acusacions que els altres els adrecen. ~~~~~ –El Català qui no té orgull d’ésser Català (o qui no està prou orgullós d’ésser de Catalònia, de TOTA Catalònia) és maleït reu de defecció. –De tota Catalònia, cal insistir-hi: de TOTA Catalònia – car la totalitat del territori és sempre innegociable. –Després de 300 anys de verinoses vaques flaques, ens en calen 300 de sanes vaques grasses, és a dir Catalanes. –300 anys sense verí! 300 anys sense castelladre! 300 anys sense xarnec! Això cal ara als Catalans. ~~~~~ –La guerra per la independència fa 300 anys que dura – hem perduda qualque batalla, mes tothom sap que ben d’hora guanyarem la guerra. –Fa 300 que refusem els castelladres i llurs crueltats. I, en canvi, quin cas ens en foten? Cap. –Al contrari, encar ens afegeixen càrregues infames que refusem en bloc. Com ara “la cottittufion, la selefion epanol-ass”, “lo monarca epanole”, “la lengüa epanola”, etc. Quina horror de putrefacció! –Ara, guanyarem – tard o d’hora guanyarem. No serem moguts per cap tòxica nosa. ~~~~~ –Be wise, Catalonian! Never (never!), never trust the fucking castilians – they’re always out to rob you! –By now you must’ve learned it. They are utterly avaricious thieves, they are bent on leaving you exposed to the bitter deadly void. –Ens ho han anat robant tot – ara ens volen robar l’ànima. –Continuen volent emblar-nos, llenca a llenca, cada comarca. Diguem no! Diguem: TERRITORI SENCER INNEGOCIABLE. –On és la llibertat dels CATALANS? Llibertat vol dir “poder refusar una imposició aliena”. Qui no pot decidir el propi esdevenidor, com es pot dir lliure? – carallot, es decep immensament! ~~~~~ –La primera llibertat és la llibertat sense religió. No pas la llibertat de religió, la llibertat SENSE religió. [The first freedom is not freedom of religion, but FROM religion. Religion is another name for slavery.] Qui es diu religiós es diu esclau. –“déu”: entitat imaginària amb molts de noms erronis. L’únic nom de “déu” prou apropiat ans escaient és FALÒRNIA. Som-hi, som-hi, adoréssim tots la falòrnia! Avesats prou n’estem! ~~~~~ –Arribada la llibertat, què en farem de tant de metec de nacionalitat obscena, castelladres i andalusos especialment? –Farem com adés els d’Atenes. Si esdevenen CATALANS genuïns, comptaran com el primer CATALÀ, car ens cal tothom contra els qui voldran tornar-nos-la a prendre, la llibertat. –I entre els qui voldran tornar-nos-la a prendre, la llibertat, cal incloure-hi mant botifler, car com ara són els maleïts botiflers els qui ens impedeixen d’obtindre-la, després tornaran a ésser ells els qui es faran còmplices dels qui voldran robar-nos-la. –Un botifler sempre és pitjor (i per això cal castigar-lo molt més durament) que no és mai cap metec. Qui de genuí CATALÀ esdevé enemic dels CATALANS i tanmateix no fot el camp, és corrupció que cal escapçar en sec. –En canvi d’un metec encar no esdevingut CATALÀ genuí (és CATALÀ genuí qui vol la llibertat per a una CATALÒNIA sencera) es pot esperar qualsevol cosa, i cal doncs malfiar-se'n tothora. ~~~~~ –Maleïts els cagalans! Maleïts per sempre més els cagats qui “amb afalacs estoven els bestiotes”. –Els bestiotes afalagats pels maleïts són els cruels torturaires amb uniforme i sense: llança de ferro de la púrria avariciosa qui ens envaeix! –Els cagalans són merdosos, fallits, Catalans qui no lluiten per la llibertat i independència de tota Catalònia, i doncs hi fan nosa i per xo cal fer-ne acop. –Tot Català qui no fa, passivament o activa, per la llibertat i la independència de tota Catalònia és pes mort que cal llençar borda avall. ~~~~~ –Què impedeix la nostra unió contra l’invasor? Ah, sí. Els esclaus, els covards, els ignorants. –“Els esclaus no tenen permès d’unir’s; els covards no gosen unir’s, els ignorants no poden unir’s.” –Quina degeneració! Ens mantenen esclaus, ens mantenim covards, ens rabegem en la ignorància. ~~~~~ –No em donis caritat, desgraciat – els qui pagaven per desesclavitzar esclaus han fet que hagi més esclaus que mai: així el negoci ret més. –Qui dóna caritat, o té més del que es mereix i caldria fotre-li barrada, o l’únic que vol és humiliar-te perquè és un malparit de mena. Tota caritat és insult. ~~~~~ –Per què enmig de Catalònia hi han ficats xarnecs i gavatxs tota una llargueruda merdegada de policies “fronterers” que enllorda el paisatge? Fora els pudents! –Eh que “policia” hauria d’anar amb polit? Per què doncs tan sovint, entost de fer res més polit, ho fan molt més brut? No els diu la gent “pudents” per res! Car per comptes de netejar, enllorden! ~~~~~ –S’atansa l’escassetat! L’ull esfereït del cavall ens en fa cinc cèntims! –Inconcebible! Hi ha gent qui tria de viure a la realitat quan podrien fer-ho en fantasia! –Viure sol és fantàstic; viure acompanyat t’acula a la realitat de la cruel nuesa – i com més acompanyat, més aculat. –No seré esclau de la realitat – la realitat no és per a mi realitat feta per altre o altri, realitat per a mi és realitat feta per mi. ~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~