contra bords i lladres, reneix la ment! /.../ i sempre al servei de la força comuna, i no caure mai en aquelles febleses que, després de guanyar, ens han fet perdre tantes vegades LA DARRERA BATALLA (Joan Coromines) /.../ cal mai no abandonar ni la tasca ni l'esperança de llibertat i d'independència. /.../

dimecres

Manifest de l’intel·lectual independentista qui escriu aquest guaitajorns







Manifest de l’intel·lectual independentista qui escriu aquest guaitajorns




Aquest intel·lectual es declara independentista

i dóna suport als polítics independentistes,

i es caga en els repulsius feixistes qui són contra la independència de la nació catalana,

sobretot en els botiflers – patògens molt nocius.



Aquest intel·lectual creu que la independència de Catalunya

i, amb Catalunya, la independència dels tots els Països Catalans ensems,

és una necessitat absoluta.



Aquest intel·lectual donaria si calgués milers de raons

per què només hi ha a l’horitzó l’opció de la independència,

mes a bon entenedor...

n’hi haurà prou amb aquesta:



Com tot català com cal, vol ésser qui és –

ço és, no es vol veure definit per altri,

i molt menys justament

(com ara, i com volen els maleïts botiflers)

pel seu mortal enemic –

l’enemic qui ens vol anorrear
.



Si amb açò hi ha algú qui no en té prou, prou és de plànyer.






Cap comentari:

opi rai:

l'ensopit:

La meva foto
Under the speckled canopy / Where, along the autumnal whisper / Of fair weather, I walked, / The enkindled persimmon, / And then the flaming chestnut, / The imploded acorn, fell… /.../.../ My eyes, and nose, and ears, / And tongue, and skin, in joy / Praised such fragile perfection. .../.../

Vit

Vit
Boïl