Oït o dit, o escrit i llegit als trens (23)

Jo també sóc un intel·lectual, jo també sóc un geni! I pel fet que sóc un geni i un intel·lectual, i un semidéu, i una força de la natura (no pas perquè ho sigui, és clar, sinó perquè també ho dic), contestaré amb un altre manifest el manifest dels intel·lectualoidastres merdanyols qui l’altre dia atacaren covardament i feixista (tot és el mateix) el gloriós idioma Català, únic idioma oficial de tota la immensa nació Catalana, de dalt a baix, i d’esquerra a dreta, també anomenada Països Catalans i, encar millor, anomenada, per tot el món, i gloriosament, Catalònia! Ei, car això de manifestar res, rai. Res més inútil ni provincià ans baratet. Podria manifestar i escriure manifests, és a dir, perdre el temps, no pas com un intel·lectual, ans com un calçasses, fins que les gallines comencessin de tornar a pixar en filigranes i arabescs. Au, cabassets [dic als merdanyols autoanomenats intel·lectualoidastres], au, Bragas (sota la) Llosa (et vull veure), au, i comparses tristes, cogomelles llordes, bordes i llefiscoses, au, a repapiejar enjondre, prou sabem tots d'on veniu ni on us ho paguen... al canfelip... del canfelip... i per això que la caguéssiu aitan estridentment. Es manifesta millor (i afirmaria que no deu pas fer tanta de pudor) el vostre forat del cul cada vegada que es peta, pse! Merdifests com el vostre (no sé pas si més rucs, però) en podria escriure catorze o quinze cada dia... mes per què...? per a demostrar que estic acabat...? que ja no sóc sinó unes bragues llordes i espellifades...? que no serveixc ni de drap brut...? que a hores d’ara segurament ja m’estaria molt millor sota la frescor eterna de la llosa...? que la ràbia i la impotència del fer-me vell m’ofeguen i em duen a l’enveja d’atacar els més desemparats per un estat opressor, paràsit i aliè; perquè fa bo d’ésser un assassí feixista a les acaballes, fa bo de veure d’altres rebregar-se en l’agonia amb un mateix...? pse...! i tant: pse! ... Tant se val. Som-hi amb el merdifest, doncs! ...

Petit humil (no gaire) manifest d’un intel·lectual (autèntic) Català A part que el castellà no serveix per a res, i és lleig i fastigós de sentir, de llegir, d’esguardar i sobretot d’ensumar, i, pel fet que perquè sóc intel·lectual (i si doncs no ho fos, millor, car encar hi patiria menys), conec tanmateix moltes de llengües civilitzades (especialment la llengua universal anomenada anglès, i conec sobretot la llengua Catalana, que estim sobre totes les llengües del món...) diré ara... aitan solemnement com calgui... que: –Perquè el castellà put a franquisme, mai més no parlaré en castellà. –Perquè el castellà put a franquisme, mai més no llegiré en castellà. –Perquè el castellà put a franquisme, mai més no escoltaré dir res en castellà. –Perquè el castellà put a franquisme, mai més no esguardaré res fet en castellà. –Perquè el castellà put a franquisme, pertot arreu al món diré (en anglès, en xinès, en rus, en alemany, en japonès, en Català...!) que el castellà put a franquisme; que el castellà és ja franquisme, i que franquisme és maligne feixisme, és a dir, ideologia de covards assassins. I tothom sabrà, si sent ni veu mai res dit o escrit en castellà, que està en presència del franquisme assassí. ...

[D’afegitó, dos manifests més; i fort millors. El manifest de l’estel qui es pon per sempre, i el manifest del llop soliu.]

sóc un estel ahir peria .

llop soliu sobreviu totes les vicissituds serva pau a l’esperit hom pot només occir’l disparant-li de lluny i anònimament hi era... i ara...? .