Contra els fètids, malignes, gombotzins

Contra els fètids gombotzins –Els desintegradors de Catalans ara ja ens tenen de mitges persones – sense dret a tindre el que té la persona sencera: una representació esportiva a les competicions esportives, una representació política als indrets d’influència internacionals, un exèrcit que ens defensi llengua, economia i territori... Però encar no n’estan prou contents. No, ni mitges persones no ens volen; ens volen un quart de persona, ens volen una dècima de persona, ens volen anihilats; volen que de nós no en romangui ni memòria. –Aqueixos traïdors plens d’odi contra els Catalans de tota Catalònia i qui fan cancaneta a l’ocupant perquè més alzinat ens pugui acabar d’eliminar millor, només es mereixen l’odi. –Odi a l’ocupant – que cada cos d’un Català sigui l’ambó, no pas damunt el qual hom afusella els Catalans (només pel pecat que són Catalans) – que sigui un ambó d’odi implacable contra els franquistes ocupants, i encar més contra els traïdors locals qui, convertits al franquisme, l’ajuden en l’ocupació, la desintegració i la supressió dels Catalans. –Qui llegeix en franquista, se’n torna. –Aqueixos traïdors franquistes tots sabem qui són. Són els gonelles a les Illes, els botiflers a Catalunya, els feixistes cianòtics al País “Valencià” – que no siguin gens intel·ligents això és peudebancada, és clar, i tan obvi que nafra els ulls; car si fossin molla intel·ligents anirien a favor de la pròpia pàtria, no pas a favor de l’enemiga; deu ésser, però, que la gonella els va massa estreta (o la faixa cianòtica, o l’asfixiant botifleria) i els causa el greix anomenat “merdina” de pujar-los i oprimir-los el cervell... I per això donen suport i consol al franquista terrorista qui ens vol anihilar, i en llegeixen els diaris (escrits en franquista o en provincià), i en segueixen les consignes que naveguen per les ones dels aires: les consignes i les ordres d’anihilament donades a tort i a dret pel franquisme castelladre sempre regnant... I llavors ataquen covardament des de dins tot el que és integració, llibertat i independència dels Catalans. –Aqueixos traïdors – aquest traïdor personificat en en Gonella Botifler i Cianòtic, aquesta trinitat franquista amb tres caps..., té un nom. I el nom no és pas “déu”, el nom és “merda”... –Tret que el nom de merda ja el tenen ocupat els ocupants... Cal trobar-ne un altre, un nom exacte, d’aquest personatge sinistre i corruptor, un nom que el defineixi (i en faci un únic enemic, que al capdavall és el que és)... I el nom és GONella... BOTifler... CIanòtic... Gon...bot...ci... –GOMBOTZÍ! –Els gombotzins són els enemics interiors de Catalònia, els desintegradors dels Catalans, els traïdors qui voldrien anihilar els Catalans, transformar-los, de mitges persones que són ara, a no-persones no mai existides! –Gotzos gambots agatzonats i botzinant com gotzons pudents i agonitzants, fent d’estranquis, nans malparits, part dessota, bon tros de la feina de les bòfies enemigues. Els gombotzins són el flagell. Són els nous gombutzins, versió d’ara, molt més malignes. [Els “gombutzins”, com els canviots, cossatges, meneirons, ximplets, simiots, malbarganys, follets, nap-bufs, cigrons, berruguets, barrufets, i d’altres larvàtics homenics, eren els gnoms de l’atzagaiada i de la malaltia. Com els gombotzins en són de la postrema malaltia: la immensa atzagaiada de la dissolució i desaparició dels Catalans.] –Cada gombotzí és l’assassí franquista qui vol la continuació del franquisme assassí. El mateix franquisme que, llibre que veia escrit en Català (i no en provincià desintegrador), el cremava ipsofacte. Pel crim d’ésser escrit en Català. El mateix franquista qui torturà i assassinà (com tortura i assassina ara) cada Català qui lluitava i lluita per la plenitud de Catalònia. El mateix franquista qui, si érets infant i se t’“escapolia” un mot en Català, et feia pagar una multa i et trencava la cara a mastegots. –Quants d’infants Catalans morts a mans de “mestres” franquistes per haver parlat en Català! Quants d’infants amb commocions cerebrals! Quants d’infants tornant a casa amb les orelles rajant sang! Quants de pares impotents! Quants de suïcidis per culpa dels franquistes! –I ara vénen encar aqueixos repugnants gombotzins predicant a favor de l’ocupació assassina! I ara ve aquest anònim merdós (anònim quan treballa de franc per la bòfia feixista dels castelladres i doncs no li cal la protecció de les forces armades ocupants), aquest Gonella Botifler i Cianòtic ve, dic, encar gosa vindre, a donar-nos lliçons de civilitat i de polidesa. –“Hem de xerrar en franquista”, diuen, burletes, els gombotzins. “Els drets dels franquistes sempre són preeminents.” “Els Catalans en tenen massa essent mitges persones.” “Els Catalans són una merda. El dialecte dels Catalans és un mal d’orelles de sentir.” “El “balemfiano” i el “gonella” i el “xampurrat” i el patuès... I el... Els Catalans són uns imperialistes... Volen tot el que hom els ha pres... Criminals!” “Que ridículs els Catalans! Voldrien ésser com l’altra gent! Voldrien que hom no els prohibís pertot el món el dret de portar el nom! Cal ésser carrincló! Volent un passaport Català! Volent una identitat Catalana! Volent un equip olímpic Català! Volent una representació Catalana a l’ONU! Un...! Un...! Irrisoris! No han comprès encar que és prohibit per a les mitges persones de voler re! Que les mitges persones a callar i a rebre pels segles dels segles! Fins que hom en perdi memòria! Fins que hom ja els hagi robat àdhuc el record del nom! Fins que cada Català ja sigui un traïdor! Traïdor a la seua història, als seus lluitadors, als seus avantpassats, al seu propi ésser! Car quan ho comprendrà...? El Català deu ésser l’individu més negat de l’univers. El destí de cada mitja persona és l’oblit absolut. Cal ésser ridícul per a voler persistir en la seua Catalanitat! Com ens petem de riure els qui som per dret de naixença persones senceres... No ho comprendran mai? Els Catalans neixen tots tarats! Hauria fet bé en Franco, seguint l’exemple d’en Hitler, d’haver-los suprimits tots. Massa bons que som els franquistes... I sort que entre els Catalans hi ha gombotzins... Els únics amb una mica de dignitat...” –I així fins a l’exhauriment... –Ja en deu haver prou... –Qui vol empestar-se’n. No. Aqueixos gombotzins cal estossinar-los i colgar-los ben avall, com els porcs virulents que són. No tenen dret a ganyolar. No tenen dret a continuar el genocidi. –“Gombotzí, puts a franquista! Fot-me el camp abans no en passin de grosses! Amb tu a la vora això no és viure!” –Quin crim hem comès els Catalans – a part de perdre fa dues generacions una guerra d’agressió franquista, una guerra (ajudats per no ningú) contra la massiva coalició de nazis, fanocs, feixistes i borbonistes... Quin altre crim encar perquè hàgim de continuar essent mitges persones...? Per què ens han de prendre encar i impunement els drets més elementals...? I per què hauríem de perdonar els qui ens acoltellen per l’esquena, i sobre ens diuen que sense drets ja en tenim prou? –Bah!