Si pares l'orella als trens, en sents de cops de bones

Oït als trens (12) –Ara que ja tastem o pretastem les delícies o predelícies de la independència, ens hauríem de començar a demanar què en farem de tanta d’escòria bonyeguda que fins ara ens havia sabotejades les rodes cap a la llibertat. –Hi toqueu. Tantost independents, aquesta és la qüestió: què en fotrem amb tant de botifler (generalment amb carota de jutge, hà!). –Llegia no ha gaire que l’Oficina Britànica de Capbreus, Capmasos i Comptacaps havia feta una enquesta abans no s’acabés la guerra contra els nazis. Per assajar de saber què volia la gent que hom en fes, si doncs no dels traïdors encara, almenys ja dels criminals de guerra. –I això nostre és una guerra contra els castelladres que ja dura tres cents anys... –Aquest document que dic es troba als National Archives, Washington, DC. Lletra d’en Gallman al secretari d’estat, 26 d’octubre 1943. (British Institute of Public Opinion poll released on October 25. In response to the question, “At the end of the war, what do you think should be done with the Axis leaders?”) –Ah. –I doncs, això demanava hom a la ciutadania: “Acabada la guerra, què creieu que caldria fer amb els capdavanters de l’eix...?” –De l’eix de carronyaires contra Catalònia, diríem naltres. –I responia la plebs:

a) Que se la campin, tant se val : 1 per cent b) No els trobareu pas enlloc : 1 per cent c) Que els qui en patien les conseqüències a llurs propis pobles se n’ocupin : 1 per cent d) Jutgeu-los als tribunals : 18 per cent e) Exilieu-los, o fiqueu-los a la garjola, o en ergàstul en solitari : 11 per cent f) Lliureu-los als polonesos, als jueus, als altres qui botxinejaren : 4 per cent g) Afuselleu-los! : 40 per cent h) Res no fóra prou pel que es mereixen. Tortureu-los! : 15 per cent i) Opinions miscel·lànies o sense opinió : 9 per cent

–No tindríem pas xifres tan bones naltres. Sobretot amb l’adoctrinament obsedit dels maleïts adoctrinadors d’adoctrinament anticatalà i promerdanyol qui han apareguts pels mitjans tots aquests anys... –Els adoctrinadors seran dels primers i més coneguts traïdors a rebre les ires del poble alliberat, això rai. Ara, el que deia: ens caldria anar per feina. –I tant, “Ara És L’hora, Catalans!” I de veritat. –Comencéssim doncs per fer dues coses. D’enllustrar les llistes de traïdors... –On són les llistes de botiflers. No n’he vistes gaires. Ara, gent responsable en deuen tindre de ben plenes i documentades. –Plenes, dieu? Curulles. Sobreïxents. Collons, i és clar. Caldria sinó. –Amb tant d’autonomista! –I de federal, i de monàrquic! –I de pro-estatut, i de “nacionalista”, i de “tolerant”! –I, com dèiem, aquells dels mitjans, sacerdots obscens del ritu llord i greixós del “pactisme”! Pitjor: de l’horrorós assimilacionisme! –I no cal dir els fofialitah, i els merdanyolitzadors més datspelcul... –Tots tenim muntets de noms a la punta de la llengua. Ens en vénen a l’esment a cabassets foradats. –Hi ha aquell nom emblemàtic del cèlebre merdanyol honorífic, en Khordi Pukhol. –Teniu raó. Què en faríem d’aquell estintolador de tiranies, aquell missaire monàrquic, per exemple? L’enviem que acabi de broma irritant sempre encastada al cul del seu corcat monarca? –Car això altre cal consirar. Amb les llistes a la mà, quin fat donar a cada nom? Després de jutjar la gent amb força d’equanimitat, escoltant, això sí, tots els perjudicats, els qui hagueren de patir el castellanisme dels botxins mes rere mes, i s’hagueren d’exiliar per no haver de sentir més la xerrameca ignominiosa dels “imperials” i pitjor, pitjor: hagueren de sebollir’n les víctimes callant i fent bondat i en xarnec i bullint d’odi i de desigs de revenja part de dins. –Això rai amb aquells altres, però. Els més furibunds traïdors. Els infiltrats. No n’enxamparem pas gaires. No cal que ens hi capfiquem, en les rates qui s’escarrassaren a feinejar pels partits franquistes, com el pp i el psoe; aqueixos ja hauran fugit per llur compte. Per això eren rates. No en romandrà cap. Tots escolats com un cagalló mocallós cap al paradís de Canfelip en un tres i no res. I quin descans, eh? –Pel fet que no som anglesos, és clar, ni pengem ni afusellem amb tanta d’alegria com ells, poble de colonitzadors, i doncs de genocides sense manies. –No tant com els castelladres, no fotem. El genocidi català per part dels castelladres, tot i que al capdavall els ha eixit a la biorxa, perquè els catalans som resistents de mena, és dels genocidis més esfereïdors mai reportats a les històries de la humanitat. –Per això cal punir els còmplices dels genocides. Els qui odiaren tant llur propi poble català que s’hi giraren per tal d’ajudar l’enemic en el seu intent ferotgíssim d’anorreament. Ara, som gent civilitzada. I... Anava a dir... Reciclem. Mes... Això de reciclar persones, sona estrany... –No, no. Ens n’hem de pensar de millors. El pitjor càstig fóra enviar’ls que es podreixin amb llurs patrons culcagats de qui amb tanta d’afecció lleparen els anus: els castelladres del territori mort. Però aquest és un destí massa cruel. –Pensava: reeducació...? –No val la pena forçar ningú. Ara, caldria donar algun exemple. Uns mesets de presó als peixos més grossos no els els hauria de treure ningú, no. –Potser els qui ja comencen d’ensumar la independència s’estan reeducant ells solets ara mateix, potser es redimiran durant l’hora suprema i imminent on tocarà l’alliberament... –Poc m’estranyaria gens, poc m’estranyaria gens... Veurem un bellugueig accelerat... Molts qui es desdiran ben enjorn, qui ja es deuen començar de desdir’s ara mateix... –Parem les orelles, vós. Vejam quines en diuen. –I badéssim els ulls. Per veure quines en fan. –Hi ha novetat, hi ha novetat... Les cadires xerriquen, els calcers grinyolen, tothom corr... Hom es re-situa com un desesperat... –Ara... I els qui no es redimeixin doncs amb heroïcitats de darrer moment...? –Teniu raó... No hi ha perdó, mai. Els bruts qui anaren contra natura, defensant l’enemic... Aqueixos, ecs... Estic per dir... Afusellats... –En tot cas masquerats per llur crim fins a la mort. Traïdors a la independència, voleu pitjor crim! –Maleïts de merda!