Breu càntic contra els cagallons

Breu càntic contra els cagallons [Jorn adient (i cada jorn n’és prou) per a cantar contra el castelladre en cap, el cap reial dels franquistes i tota la púrria inane qui els aplaudeix.] Ah com em plauria ara mateix veure mort el darrer generalíssim dels malastrucs epanole, com em plauria de veure’l mort, aquell trosdemerda que es fa dir Quan Cago – i com s’hauria de dir pobra quica desgraciada, si sempre és al “tron”! (que és com pel món en diem de la tassa de cagar-hi)! Com em plauria de veure’l mort, i veure mort el seu fill Canfelip – com n’ensopegaven el bon nom car el malparit put a merda, tots en puden, tots puden a merda, puden a cagalló: els franquistes els castelladres els epanole... Els epanole són l’únic poble al món (banda de degenerats qui puden tan ferotgement fins que només en pots desitjar la mort), són l’únic “poble” (els va bé això de “poble” car són provincians a collons, puden a la merda i la sangota que trepitgen de continu), són els únics tan provincians, i tan malastrucs i tan pudents, qui gosaren fotre’s un cagalló! –un cagalló fumós ondulant tortet fastigós al bell mig de llur nom! –epana (diuen), epanole! i sempre hi afegeixen al capdamunt un cagalló ben pudent! Cal ésser datspelcul! Com em plauria veure’ls tots morts: tots morts: tots morts... Quin descans! i tornarà a esclatar el xampany com quan es va morir llur pare, l’oiós pare qui els va parir, aquell sanguinari cagalló qui en deien de Franco, perquè omplia de franc de cagallons sanguinolents pertot on passava, castelladre exemplar qui ara cada castelladre de la terra merdosa de Canfelip tracta d’emular, per això continuen de dir’s epanole (amb el cagalló ple de sang damunt) i continuen de fer volar aquell mateix torcaculs dels epanole i toquen les mateixes volpelles merdes militars dels epanole, i tot és idèntic: tot és idèntic, tot, als anys on era ell el Quan Cago de torn. Ah quin fàstic doncs! Quin fàstic d’idèntica empastifada! Quina joia no fóra per tant veure’ls tots morts, cada franquista, cada feixista, cada castelladre, cada cagalló, cada merdeta burocràtica, morta ara mateix, ah joia llavors, ah joia: ah joia, ah!