contra bords i lladres, reneix la ment! /.../ i sempre al servei de la força comuna, i no caure mai en aquelles febleses que, després de guanyar, ens han fet perdre tantes vegades LA DARRERA BATALLA (Joan Coromines) /.../ cal mai no abandonar ni la tasca ni l'esperança de llibertat i d'independència. /.../

diumenge

També ho diu l'independent












Per què el rugbi és l’esport dels catalans.










Segons The Independent del sis de setembre qui sap si per això
també.






N’extrec aquest parell de bocinets que vanten tant la fortalesa i
pugnacitat dels catalans com llur antifaldillisme clerical. [Només la
xurma supersticiosa dels criminals zelotes del xarneguisme o
gavatxisme (els borbonistes de sempre) s’adhereixen al que diu mai la
secta fastigosa, cobejosa, dels catòlics.]







Some rugby historians offer ethnic or racial explanations. They
suggest that the Basque and Catalan races – tough, muscular, mountain
men – were better suited to rugby than the other populations of
France
.”





[N’hi ha, entre els historiadors, qui en donen raons ètniques o racials.
Suggereixen que a la raça catalana – d’homes muntanyencs, resistents i
musculats – li anava millor això del rugbi que no pas a d’altres pobles
de França.]






Many town dignitaries encouraged rugby precisely because the
church detested it. It became an expression of local
pride
.”





[El fet que l’església prohibís i renegués d’aquest esport animà els
notables locals (republicans antifanocs) a encoratjar-lo. Esdevingué una
expressió d’orgull propi.]





Si ho diguéssim naltres, n’Adalbert o jo, ningú no en fotia cap cas. Mes
ho diu The Independent (i doncs els enemics que es fotin, com
sempre).






opi rai:

l'ensopit:

La meva foto
Under the speckled canopy / Where, along the autumnal whisper / Of fair weather, I walked, / The enkindled persimmon, / And then the flaming chestnut, / The imploded acorn, fell… /.../.../ My eyes, and nose, and ears, / And tongue, and skin, in joy / Praised such fragile perfection. .../.../

Vit

Vit
Boïl