contra bords i lladres, reneix la ment! /.../ i sempre al servei de la força comuna, i no caure mai en aquelles febleses que, després de guanyar, ens han fet perdre tantes vegades LA DARRERA BATALLA (Joan Coromines) /.../ cal mai no abandonar ni la tasca ni l'esperança de llibertat i d'independència. /.../

dilluns

Xirinacs













Heroic Xirinacs




Notes isnelles per a un epitafi





--qui vota en el “sistema” epanole és un traïdor; només fa el sollat llit a les majories bàrbares.



--pacifisme sempre equival a suïcidi.



--només un poble armat guanya la llibertat.



--els "líders covards" qui t'han assassinat són els qui han tingudes les galtes de "sentir" la teua desaparició més "fortament i pregona". [I un colló de mico, és clar. Em sembla que el que senten són els pets de llur molt panxacontent païment.]



--el botifler Pukhol, qui estintolà el capdemerda Quan Cardo, rei dels enemics, i qui en acabat féu tot el que va poder per anihilar la nació catalana,



i el "penedit" Caguerot, qui entrà al "sistema" epanole, i hissà la bandera gallinàcia dels espanole, presumí d'haver eliminada l'única esperança que teníem, i al capdavall dugué al capdamunt un foraster repugnant, "fofialitah" i epanole, perquè acabi de colgar'ns en la merda epanole,



amb llurs fastigoses llàgrimes de cocodril, saben que han fet més mal que no foteren tots aqueixos anys el feixisme fofialitah i el feixisme franquista de l'ass-nas i els seus, vils botxins.



--no sé si la teua vida completament errada de pacifisme bord tindrà pòstum rescat; prou em plauria que hom creés el front de la llibertat on els escamots Xirinacs esclatessin de llum!



--car sé que voldries descansar en guerra [mes, collons, som ja tan mesells!]



--qui sap si en roman encara cap brot viu, del vell soc amb sucs genuïns!



--ens cobrim de cendres, ens en colguem, desfets, sempre amb l'esperança de renèixer adrets i ferms!












opi rai:

l'ensopit:

La meva foto
Under the speckled canopy / Where, along the autumnal whisper / Of fair weather, I walked, / The enkindled persimmon, / And then the flaming chestnut, / The imploded acorn, fell… /.../.../ My eyes, and nose, and ears, / And tongue, and skin, in joy / Praised such fragile perfection. .../.../

Vit

Vit
Boïl