Oh, dracs Catalans

Oh, dracs Catalans - (això de "dragons" jaquim-ho per als petits) - oh, gegantins dracs de tota Catalònia qui escoltàreu ans cantàreu de cor els Segadors - els Segadors qui lluitaren també per la primera llibertat - que és la llibertat de la nació Catalana sencera - oh, valtres, gegantins dracs - què us diré - em deixeu tot admirat!





De valtres deu ésser de qui els gènits cantaren els fets i les gestes i fetes i festes.




Amb en Herbert dilecte, vull dir, en Herbert Marcuse, això em ve a l'esment de dir: "Que sou els representats molt alzinats de l'altra realitat" - que donguin pel cul al Barça covard, encara un dels estintols de la repugnant lliga feixista dels castellufes! - valtres representeu molt alzinadament la realitat real - els Catalans pel món sense la puta por - orgullosos d'ésser Catalans, la millor raça mai pensada pels dracs: homes de foc!




"Que sou, oimés, la vera imatge de la joia i de l'acompliment, i sou la veu qui no comanda ni obeeix, ans la veu qui canta al vent" - Wembley sempre serà una merda sense valtres - ja ho era tantost us exiliàveu cap a millor aires i airecels. Benvinguts a la Catalònia qui malda per la llibertat!




"Sou el fet - la gesta i el gest - que enllesteix la pau i acomiada amb una puntada al forat del sés les penes i treballs de la conquesta" - (ridícula empresa de cagat de por, el qui treballa pels déus, és a dir, l'ensarronat) - "sou en canvi la llibertat que cap cas no fot del congreny i l'estreta estrangulaire del temps" - (maleït invent dels metafísics de merda) - "amb el joc i el lleure sou millors (i hi viviu) que mai no foren (ni hi periren) els déus antics" - (cacics autoritaris rosegats per la por que els vassalls no els assassinin, boigs de frustració) - "sou l'harmonia amb la natura" - (no pas per valtres mai avariciosament estuprada, ans pels pol·luïdors i d'altres nacionalistes d'estat) - "sou la redempció del plaer, sou el qui colga el temps sota la despreocupació del qui fa vaga perenne i s'hi rabeja, diví i humà; sou el qui la mort pren com un altre ventís accident entre les joioses vicissituds del viure natural" - (ço és, quan no ets esclau del treball i doncs de ningú) - "sou uns amb els benifets d'existir" - oh, gegantins dracs Catalans! - "sou uns amb el silenci, amb el son, amb el somni, amb la nit, amb el paradís - sou l'exemple excel·ent del principi del Nirvana que representa no pas la mort, ans la vida!"




Com ho diré? - representeu l'home nou, l'home Català, l'home de foc!




El qui no treballa, el qui juga i viu en la llibertat!




Així ho hem volgut totes aquestes centúries els immortals Segadors.