Oït als trens

Oït als trens. –Què explica que els catalans se suïcidin tant? –La satisfacció de matar, al capdavall, un ecspanyol...? –Què me’n dieu de les visites “reials”? –Royal shit. –Gent del çaplà ponentí, miseriosa, amb mosques als esfínters, acut com mosca safarosa al cul pudent d’en Marieta Culcagat, de la Paeria. –Com la merda va al canfelip, enviéssim sempre el canfelip a la merda. –Si et parla en xarnec, ni te l’escoltes – només vol estrafollar’t – i si pot estifollar’t. –Xarnecs? –Sí, home, sí, tots els qui parlen en cretí – i se’n vanten – et diuen (en cretí) “–Parli’m en cretí!” Cretí, la llengua de l’imp-eri, del singlot, de l’impeperi, de l’im, del pep, de l’eri, de l’im, de l’im, de l’impotent, de l’impipí, de l’imperdible, de l’agulla al cul de la padrina bomba – espetarrec de merda. –El president dels cagalans és foraster i diu que ni sap què cony vol dir “ésser de la ceba” – tot i que, això sí, hi té al cap una ceba – una ceba d’allò més grossa i més podrida – la ceba de creure’s peti qui peti que els cagalans són cagallons. –Anem ben servits. –No fa? 300 anys sense suport i encara sirguem! –Mort als qui s’arrapen durant 300 anys al rot agre del privilegi. –Cal ésser ignorant, pobre home! –No trobeu? –Una cosa és segura: no es necessita saber gaires coses per arribar a president – en deu haver prou sabent de raspallar ans d’estrijolar no pas gens a repèl. –I d’enllustrar botes, i potser segurament d’enllordar’s un senyalet el nas de perfum d’esfínter jussà. –La deessa del desig estrijola ans pentina l’ultratge. –Si no t’agrada, no t’hi casis. Vincla’t i passa la rella en ziga-zaga fins que tot sigui molt mòlt. I que rodin els caps. –Parant compte per ço de fer cap prou lluny. Sobretot no et facis aixafar pels autobusos. Bo i caminant llargament a ple Solell, sempre trobaràs qualcú, massa caritatiu, qui t’ajudarà a caure. “–Ocupa’t del teu nas!” I passa ràpid, deixant tothom enrere. –Escoltant enraonies, vagueries sobre presidents de folles contrades. –Ja sé que no val gaire la pena. Mes millor això, pap ple, que no pas cercant restaurant – una certa angoixa s’afegeix a l’esvaïment. –Deessa del desig. Sempre benvinguda. Obriu-li la porta de bat a bat. que jegui a lloure, i porteu-li llepolies, xocolatines, afrodisíacs i revistes i coixins, i que entri el Solell per les finestres, i crideu els seus amants que la visitin, i que s’hi estiguin tant com calgui, i en privat – a l’espetarrec del Solell que cardi pels descosits – i espanteu com a mosques malparides la xarnegaó – cantants de matar’t el cuc de l’orella i d’aixafar’t el seny – voldries sentir’t pensar – i viure el gaudi sense mosques fastigoses xuclant-te el suc gaudent del cervell. – Segons en Llucià, dalt a l’olimp, n’Hera es cagava en tots els déus, i assenyaladament en els fills de la deessa Leto: “–Quant a la vostra Artemis, quin gallimarsot! I assaltant els forasters i cruspint-se’ls de viu en viu! I el vostre Apol·lo, quin capellanot farcit de falòrnies, venent aire, com tots els capellanots...” Quan, enmig de l’esclató, va dir: “–Ui, se m’ha escapat!” Després de l’ui, hi va haver el gran espetarrec pudent – the big bang, vós! – d’on tota la ridícula existència en aquesta vall de balls prové. –Es va petar la deessa del desig. I això fou principi a tant de desbarat. Qui ho hagués sospitat...? –Sospità-ho l’il·lustrat. –“Certs sentiments i recances o penes poden esdevindre qui-sap-lo generals, mes la raó només pertanyerà sempre a uns pocs avantguardistes. Tot allò mica important i decisiu és propietat de la minoria.” (Goethe) –“La veritat la duu la minoria, sempre; la minoria és sempre més forta que la majoria, car la minoria la formen els qui pensen ara, i la majoria els qui copien el que pensà la minoria d’adés fa anys.” (Kierkegaard) –“La minoria a l’avantguarda sempre té raó.” (Ibsen) –“Si mai te n’adones que ara pertanys a la majoria, més val que corris a revisar les teues posicions.” (Twain) –Deixem’ns-e de figades. Tot el que creu el gros és mentida. “–Els governs de debò són instituïts per a defensar els rics contra els pobres, per a defensar els qui tenen propietats contra els qui gens no en tenen.” (Adam Smith) –“Lleis: codis establerts pels malparits per a controlar els carallots.” (Samuel Beckett) –“Jesucrist el meu model.” (Hitler) –“Jesucrist el meu model.” (Franco) –“Jesucrist el meu model.” (Pinoixé) –“Jesucrist el meu model.” (Bush) –Fadassa rascalla. Què collons té aquest hegemònic Jesucrist que s’enduu la majoria? Que fa el ple entre els més fastigosos sanguinaris terroristes d’estat del món...? –En una codina sense neu, oint doncs desvagadament enraonies, vagueries sobre enlairats titelles de folles contrades... –L’angoixa s’afegeix a l’esvaïment, i encara cal cercar un restaurant on et voldran nodrir sense enverinar’t. –No hi ha com menjar a casa. –Sempre som una minoria de dos. –El qui escolta i el qui parla. –O el qui somia. –Ensems. –Hum. –Tot plegat, l’únic missatge és que no hi ha missatge. –Hum, hum. –Malaguanyat escorcoll.