contra bords i lladres, reneix la ment! /.../ i sempre al servei de la força comuna, i no caure mai en aquelles febleses que, després de guanyar, ens han fet perdre tantes vegades LA DARRERA BATALLA (Joan Coromines) /.../ cal mai no abandonar ni la tasca ni l'esperança de llibertat i d'independència. /.../

divendres

A més honor de la Cigonya Begonya…

A més honor de la Cigonya Begonya…







"Surant cigonya

Qui puges a la muntanya

Per a veureu-ho tot de molt lluny,



Diràs-me sense conya

Si allò que mestre Guia en diu Catalunya

Té encara la forma d’un puny.



O, si com ou que s’esclafinya,

És la ceba que hom espinya

I la mamella que hom muny.



Fóra hora de tornar a despertar ferro i canya,

I treure’s lleganya i nyonya,

Que fort s’atansa un nou juny."



[Escolti, aquest poemeta corrent, a més honor de la Cigonya Begonya, i recordant el vintè any del llibre seminal d’en Josep Guia, “És molt senzill: Digueu-li Catalunya”, mot manllevat al collonudíssim Manuel de Pedrolo. Escrit en el català de Catalònia, i — oh, estrany rebotre i refotre dels déus i deesses de les esferes de l’ultratemps! — també en el nou idioma provincià de fresc apuntat al torcaculs de l’estatutetatururutiterri de València, és a dir, de la Catalunya Sud d’en Guia, o millor, i molt més pla: el migjorn de Catalònia. (Així Catalunya és el corralet dels regionalistes de dalt), i Catalònia l’única nació, i de sobrepuig idònia.]






[Afegitó adient (tret d’un articlet d’en Guia a l’Avui del 3 de juliol 1986)… Ara… “El cas és que tot el sud de la nació catalana, això és, la Catalunya del sud, s’ha quedat sense flama. Sense la Flama del Canigó, és clar.”]

opi rai:

l'ensopit:

La meva foto
Under the speckled canopy / Where, along the autumnal whisper / Of fair weather, I walked, / The enkindled persimmon, / And then the flaming chestnut, / The imploded acorn, fell… /.../.../ My eyes, and nose, and ears, / And tongue, and skin, in joy / Praised such fragile perfection. .../.../

Vit

Vit
Boïl