contra bords i lladres, reneix la ment! /.../ i sempre al servei de la força comuna, i no caure mai en aquelles febleses que, després de guanyar, ens han fet perdre tantes vegades LA DARRERA BATALLA (Joan Coromines) /.../ cal mai no abandonar ni la tasca ni l'esperança de llibertat i d'independència. /.../

dilluns

Arriba l’espardenya al mont d’en Jou




Arriba l’espardenya al mont d’en Jou





Al castell del mont d’en Jou

Aquell merdós protozou,

Ministre de l’enrenou,

Del feix, i el cagalló tou

Damunt l’en, això conclou:

El seu vil penó s’hi inclou,

O no ens el lliura, l’alou.



Diem tots: em cag en l’ou:

Independència i prou!



N’estem tips del maleït xou,

De tant fàstic del correbou,

De gità xumant al brou

Que raja de l’oinocou

I omplint-nos com qui ens hi plou

Les orelles del bavós rou

Que les orelles ens rou.



Diem tots: em cag en l’ou:

Independència i prou!



Llim gamadiu de pou

Estantís, quan desclou

La boca i diu, d’aquest mou

Feixista seu: Wow, wow!

Arriba (i se’n commou)

Esparnya...! Qui sap què es cou?

Xafallós de baix sou,

Vol dir espardenya, prou…?



Feixista rai, qui ens exclou.

Maleït provincià, desclou

Que sols l’atreu el que fou.

Provincià feixisme, prou…?



L’espardenya, hom conclou,

Arriba un cop i dinou,

Com al XX i com al XIX,

A fer-nos la vida un xou

De merda i sang que hom malcou.



Diem tots: em cag en l’ou:

Independència i prou!



opi rai:

l'ensopit:

La meva foto
Under the speckled canopy / Where, along the autumnal whisper / Of fair weather, I walked, / The enkindled persimmon, / And then the flaming chestnut, / The imploded acorn, fell… /.../.../ My eyes, and nose, and ears, / And tongue, and skin, in joy / Praised such fragile perfection. .../.../

Vit

Vit
Boïl