Tristor devers tant de provincià qui fa el ridícul i ni se n'adona, pobrissó

Tristor devers tant de provincià qui fa el ridícul i ni se n'adona, pobrissó



Hi ha un provincianet de bona fe qui es fa dir Mauri i escriu als mésvilaweb, i l'altre dia el vaig criticar i m'ho ha esborrat, i per això no puc copiar la crítica que li feia, i per això en vull esbombar una miqueta el vil tufet ací mateix... Més o menys em repensaré el que li deia i malaconselladament em censurava...

Això deia ell, el Mauri aquest: "...i potser estic parlant de la palla en l’ull aliè sense veure la biga en el propi, per utilitzar la saviesa popular castellana..."

What!

La saviesa del pallús, utilitzes, beneit!

Això de la palla i la biga i la baboiada vulgar, és clar, ja ve dels evangelis... I els evangelis de qui ho han copiat...? No pas dels lladres!

Ho sap tothom al món. Què collons han de vindre a pintar-hi ací (o enlloc!) els castellufes!


______________________


Al Bohemi (qui naturalment no és cagat i accepta qualsevol crítica amb el pit pelut envant) li vaig dir l'altre dia que efectivament: "A cals orbs deu manar-hi el borni"_ llas, com és també conegut arreu del món...

I que també, com diu en Roig a l'Espill: "Si cec orb guia, perden la via." Aquesta dita òbvia també ve de Jesús, i abans d'ell qui sap de quants de "savis" pampanes... La saviesa (o pus tost la betzolesa) popular abasta l'univers: tot hi són peudebancades banals_ (ardidament tautològic, perquè se m'entengui millor!)_ moltes de certes (tot i que paleses i evidents!) si fa no fa..._i tanmateix les de més són mentides planeres (car el que veiem i la realitat rarament en casen)_i moltíssimes només propaganda d'avariciós guanyador, com ara allò que: el poder ve de déu (!).

"Haig de respectar sempre aquells qui déu, en la seua infinita saviesa, ha mesos damunt meu..." (Més saviesa! Quan sentis el món saviesa fica't taps a les orelles, perquè t'hi voldran embotir qualque molt infecciós cagalló.) Allò del respecte li fan pregar a la minyona a l'obrassa d'en Vonnegut, "Déu us ho pagui, mestre Aigua-ros", 1965. I ja sabeu que tot el que ens fan pregar és merda, és paper de torcar's, carta blanca, per als privilegiats...


_____________________


Deia el Bohemi al seu article que el rei cataloni "Pere el Cerimoniós va manar que a tres-cents dels captius els arrenquessin els ulls, menys a un, que només el van deixar borni perquè pogués menar els cecs fins al cau del rei de França..."

I algun capsigrany de cultureta superficial hi afegia, en comentari, la gran descoberta; es veu que en una pel.lículeta darrerament vista hi eixia qualque "artista" merdoset qui hi esmentava allò de: els bornis són reis al reialme dels orbs...

Li vaig dir al Bohemi:

"_"Στους στραβούς κυβερνάει ο μονόφθαλμος!" ... és a dir, on viuen els orbs el borni (el mono-oftàlmic!) hi és l'amo. [Kübernesis, ço és, guia, dirigeix (d'ací ve la paraula "govern").] Això ja ho deien el grecs antics. Tot ho deien els grecs antics... [No pas perquè en sabessin pus que naltres (o potser sí, qui sap, no pas enverinats per les religions del llevant fanàtic, tanoca, fanoc), ans perquè en tenim els texts antics més complets... I qui ho diu primer té més gràcia.]

_"Fa mesos vaig llegir un article del Carot i Rovira on criticava el Sabates i hi deia: "Com diuen els castellans: sabater a les teues sabates..."

_"No, Carot, això no ho diuen els castelladres, els castelladres no diuen re. Tot ho tenen copiat. Això ho diu en Plini, ho diu del gran Apel.les (l'antic pintor hel.lè, no pas el germà Rovira!) . Un sandaliaire li va dir d'una pintura: "Aquesta sandàlia..., li manca una corretja..." L'Apel.les diu: "Doncs saps què? Ja ho esmenaré." El sandaliare, engrescat, li diu: "...i em sembla que aquest genoll..." El pintor li diu: "Sandaliaire, ocupa't de les teues sandàlies; no fotis lo nas on ningú no te l'hi vol..."

_"I així anar fent. Hi ha gent tan gamarussa que diu: "Com va dir déu: 'en la vina del senor toto hi cabe...', o alguna altra bestiada en xarnec, com si "déu" parlés en xarnec...!

_"Que poc educats que anem! Pensant que els castellufes... coneixen re, i en realitat no coneixen re.

_"En fi..."


___________________


L'article que volia dir l'he trobat a google. "Les sabates del sabater, per Josep-Lluís Carod-Rovira, 18-juny-03."

Increïblement comença així: "Zapatero, a tus zapatos...", refranyer espanyol.
"A cal sabater és on van més mal calçats", refranyer català.

What!

Més saviesa de pallús. I més mentida de provincià ignorant i apressat. Els castelladres no han sabut ni saben ni sabran mai re.

Més "refranyer català": "Cascú sap on la sabata li fa mal", "El sabater a fer sabates", "Ara a aqueix cadàver putrefacte que fa tres cents anys que arrosseguem li han posat sabates noves." (En realitat, són sabates podrides de tan tronades.) "Hi ha qui confon pudor de peus i pudor de sabates..." Etc.

Em ve a l'esment un altra "genuïnada" catalanesca. Tothom deu conèixer-la...

La juguesca de qui primer arribaria al capoll del Carall Trempat de Montserrat _ tret que per a més penitència calia fer-ho amb cigrons a les sabates.

El mec qui va guanyar ho féu de vint pórques pel cap baix.

Tothom prou qui deien que hi havia patotes, però no era veritat. De debò portava de cigrons clafertes les sabates..., tret que el murri els havia cuits abans...!

Tots els qui ens ha tocat de malviure durant l'època de feixisme descordat, com ara, supòs, on hom viu dins el tardofranquisme tampoc no gaire vergonyant, llas, les enganyifes per anar trampejant ens eren essencials.

Cal afinar la cosa o acabes escanyat.

Haurem d'esperar al cel per a fotre'ns de tots els franquistes, feixistes i altres cristians rostint-se de per mort _ ui, ui, ui_ i ens demanaran saliveta per un forat _ i naltres tan caritatius els l'enviarem..., tret que déu és tan malparit que farà fondre la saliveta abans no els arribi, a llurs llengües de pam i mig...


_______________________


Fa anys que ja m'hi vaig ficar, en aquest tema carregós:

_Com ja deien els grecs dels temps de n'Homer, els sabaters més val que s'ocupin de sabates...

_I els fexistes com l'ase del bigotet i el posadet de titella fastigosa qui els manava per ekhpanna aquells dies, que s'ocupés de torcar's el cul de la boca, car cada cop que garlava la cagava...


_______________________


Que poc han canviades les coses! Em diuen que tot s'ha empitjorit. Més de vint anys que no us veig i la maror de merdor lladra i cagallona encara us ofega més angoixosament...

Ja no hi seré a temps de tornar. Les sabates tinc totes gastades, forats a desdir, els renossos encetats, l'artritis encordant-me...

En fi... Com m'agradaria no haver de sentir ni llegir mai més la trista provincianada de "com diuen els cagallons..."

No en tenim prou...? Els cagallons no els hauríem de deixar dir res durant almenys 300 anys...

Això fóra saviesa, no pas...?


_______________________

Copiat de l'enciclopèdia catalana:

Banalitat, lloc comú... Tòpic: expressió trivial emprada sistemàticament en el mateix sentit. [exemple meu: cal ésser banal per emprar llocs comuns, altre que en situacions si fa no fot hilarants; els tòpics per a fer'n bromassa i prou.]

Dita (o eixida, o idea, o raó, etc) de peu de banc: Eixida, dita, idea, raó, etc, que no té fonament ni il·lació... [i hi afegeixc: veritat de putxinel·li; àdhuc repapieg de vell de banc del si-no-fos-que...; exemple meu: per dir rucades de peu de banc més val callar.]

Sabatera: adj. 1 Dit d'una partida de joc en què no s'ha guanyat cap punt. (Restar sabater (un jugador): Fer una partida sabatera [...quedar's a les escapces; exemple meu: quina partida més sabatera no els espera als trists patidors! Els trists patidors (partidors!) se'n van a captar com captaires al merdís amb ànsies de si més no fer un puntet d'estatutet cagadet, però qui pidola ja es mereix partida sabatera, i a més a més una puntada als collons.]

Sabata (adj i m i f col·loq): Toix, ignorant. [exemple meu: el Sabates és un sabata, i els qui li pidolen res uns sabatots sense amor propi ni re, només amb ganes de xarrupar de les escorrialles de quin pastisset pudent?] (Amb una sabata i una espardenya: Amb mitjans insuficients,) [exemple meu: qui va pel món sense independència va com ara amb una sabata i una espardenya, en realitat una bota de capatàs militar amb la qual s'autopunteja_s'autoputeja_el cul i una espardenya de sardanista "permès", i així no s'arriba enlloc.]

(No arribar (a algú) a la sola de la sabata): Ésser-li molt inferior. [exemple meu: els cagallons ens arriben a la sola de la sabata, els hem de trepitjar contínuament, se'ns foten pertot arreu. Per què es fiquen a casa nostra...? No veuen que ningú no els pot veure, d'odi que els portem...? Per què no se'n van a emprenyar a qualsevol altre indret...?]

(Trobar sabata de son peu): Trobar allò que hom cercava, rebre les conseqüències d'allò que hom ha fet. [exemple meu: qui és tan sabata de tractar amb Sabates, tard o d'hora es troba la pudent sabata al culet i bon vent...]

Ai, filla, i així anar fent.