contra bords i lladres, reneix la ment! /.../ i sempre al servei de la força comuna, i no caure mai en aquelles febleses que, després de guanyar, ens han fet perdre tantes vegades LA DARRERA BATALLA (Joan Coromines) /.../ cal mai no abandonar ni la tasca ni l'esperança de llibertat i d'independència. /.../

divendres

Tres pusil·lànims sense suc ni bruc


Tres pusil·lànims sense suc ni bruc, el Pikete d'Execufion, el Franfifko Kamps de la Mort, i es Mates de Torcar's so Cul, s'han trobats en reunió. Em sembla que això és que no han dit...




P: —Sum-hi, dons, cum deia aquell.

K: —Xe, qui, xe...? Lo kardijo Franqüelo, lo líder de lo món occidental Asnarekho...?

P: —Ca! L'Stalin, cullons.

M: —Ah, sí, que vosatros abans sou un de s'aquells...

P: —Què vos dir...?

M: —Bam-us, un so kumunisticarro...

P: —Imbecil·lilitats de juventut... Ara numés anem per imbecil·litats de vell, ha-ha-hà!

M: — Homo, s'homo, de vei, no pas tant..., encara mos queda prou cordera capitana, com deim els castellanejans de proa...

K: —És que xe, els xe, els teòrics castejanegencs de la mesete, és que xe, els deu provar els aires llauraors i les cagaetes de corder, sigui com es sigui, que al remat són, xe, grans pensaors, xe, millors que els teòrics russos, tan totalitzaors...

M: —O que sos s'alemains, que ja mos los ses coneixematomatem...

P: —Què mana...?

M: —Mos se'ns has comparatadaratarades ses majors parts de ses illes, prest els sos ses s'illencs no tindrem on s'anar a cagar, ha-ha-ha... Cap porció de predi on anar a cavar sos ses es sa so forat per a ficar es so sa sip sop sup cadaverositatitatemotamotamotós, vui dir, lo mort.

K: — Xe, sens dubte, des de lloc, xe... Sens embarg, serie necessari abordar la qüestió que es fa tard i les figues olen, com deia aquell...

P: — L'Stalin. No futem, tu també, i d'amagat, que veig que també lu cites tan suvin!

K: —No, déus no lo querri, l'Stalinekho, jamai, xe. Citave un atre gran pensaor de la mesete, xe, lo Franfifko Fufú de las Fafifufolias.

P: —Ni puta, ja me l'apuntaré pel llegir-me-lu...

K: —Xe, no és cap meló, no. És un pensaor ekhpanó d'aquells d'alta albúrnia... Diu que ekhpanah encare ha de ser més xe, més rica i plena que l'esfere terre, que per açò prompte no hi cabrà, xe, i que per açò serà necessari l'exterminafion de tanto de xino, i encare masse poc, serà necessari l'eixamplafificafion del planete...

P: —Cullons, s'hu foten difícil...

M: —Has de comptaretaretararar amb sa s'ingeniositat des poble s'ekhpanó... Es millor de la constel·lació i befindàrio... Una idea fóra es sa so metà-no, que me sa sembla que es un sa so si se som sum..., vui dir, un es gas molt s'abundant a sa natura.

P: —El metà, eh? És una idea... Umpliemplenegar el centre de la terra de pets perquè, abans nu foti un pet, s'influ fins a límits extraterritorials on els emigrants d'altres deserts i pedregosos guarets no hi càpigun ni hi puguin càpiguer, perquè això dels emigrants diul·leix les essències pàtries de l'ekhpanositat més enrancida i morcadoli, vull dir, mocaduroli de lleterada antiga...

K: —No, però des de lloc, ara que som en lo cotar-ro, xe, ab els guarrets i els ecs-erosos i ab xent que no hi caben, parlem de l'exterminafion dels catalans. Xe, que per açò som reunits.

M: —Té raó, que a ets ekhpanós ja els puja sa mosca as nas, amb tanta merda de resistència i de sa tirania des catalanostifafaquirosos que se volen apropiapinquar ses altres terres des s'ekhpanós tan trebaiadors.

P: —És veritat que cum va dir l'Stalin els catalani sonni avariciusi i gulafri i vuleni invadire tutti li terri dels veïni i robar-li lu que guanyin i impusar-lis luri llengüi i ucupar-lis militarimenticati i nu permetrer-lis gens de representacionni al món i tantusti piulin garrutadi...

K: —Açò digué l'Stalinekho? Xe, pos pensae que ho havie dit lo Danté.

M: —Sí, sí, lo so si sa Dantesc-oh ho va dir, i ho van dir tots sos grans pensadors s'ekhpanolescs d'ekhpanolesques, s'és clar!

P: —Hu ha dit tuthom, els catalans són una merda. La generalitat una merdalitat, Barcelona una merdalona, el Gaudí un merdaulí, els sardanistes uns merdaulistes, la mureneta una merdauleta... Dea de davall a dadalt de la seva escarransida merdegosa udiosa geugrafia, Catalunya una merdalunya... Uh, que content que un terra-mutoritzat nu l'enviés tota runa a la merda definitiva...!

K: —Si l'inxeni ekhpanó pogués inventar, xe... Una bomba sense radioactibidaf...

M: —Aquesta està sa si ben pensada! Sense ets sots suts sats catalans, tots vivíem millor.

K: —Com como quan ab en Franqüelo...

M: —Essacte!

P: —Càgum déu, clavada!

K: —Pos si tots estem entendiguts, què pactem...?

M: —No cal pas es sa sip sop sup pacterejametematectar res... Tot segueix com s'abans... La via recta i as sa sel sol sul..., vui dir, la via recta i cap as recte, ha-hà!

P: —Doncs apa nois!

M: —Mos abaixatomatematem sos calçotets i amunt, a enfilar-mos...

K: —Mos, mos. Xe, mos-mos! La bava em cau.

P: —Òndia, i a mi.

M: —No, a mi, a mi... Franfifka, per tes galtes patesc; ànim, Pikete, gens no te resistesc!

K: —Mos-mos...

P: —Mos!

M: —Mos-mos!

K: —Mos-mos, manxa, manxa, xe, por di-os i por los cagaigudos, i por la pa, i por la pa, i por la pa, tri, i por la pu, i por la pu, i por la pu, ta, i por la pu...

P: —Mos...

M: —Mos-mos-mos...

K: —I la pu..., tre...

M: —Mò...

P: —Mm...

K: —...facfion!

P, M, i K: —Aaaahhh...!




opi rai:

l'ensopit:

La meva foto
Under the speckled canopy / Where, along the autumnal whisper / Of fair weather, I walked, / The enkindled persimmon, / And then the flaming chestnut, / The imploded acorn, fell… /.../.../ My eyes, and nose, and ears, / And tongue, and skin, in joy / Praised such fragile perfection. .../.../

Vit

Vit
Boïl