(un altre verset al cicle del safranòria)

Falòrnies cristines


Te’m coroní d’espines.

Les espines són enclines
A clavar-se-te-m’hi
De dret i de costat.

I doncs m’hi coroní
I en fui renat…

Nafres d’ertes erines
On les espines l’adí
Fan sobreeixir.

Sagnós, esbaldregat
Fosc com cul de tupí…
Mes, això rai, renat.

Ara no sé pas quines
Raons de pec he dites
Quan só profeta orc.

Titllat del nom del porc
N’he dites de trites
N’he dites a l’engròs…

En sembrem bon tros
De confusió al niu
Si dit i fet no s’adiu.

Me’n remen les espines
De tantes de supines
Bestiades incomplertes…?

No pas, erines ertes
A part, i les incertes
Malures al cos

Hi ha les de l’ull oclòs
Ninetes i còrnies
Per cristines falòrnies

Fetes malbé com pel llos
D’un raor esmolat.

La qüestió que ets renat
Renat a l’infern
Heroic, sol-i-vern,
Magnífic, aïllat
Autocoronat.

Falòrnies cristines
Unremudes per espines
Que ningú no cern
Per treure’n bon llevat.