contra bords i lladres, reneix la ment! /.../ i sempre al servei de la força comuna, i no caure mai en aquelles febleses que, després de guanyar, ens han fet perdre tantes vegades LA DARRERA BATALLA (Joan Coromines) /.../ cal mai no abandonar ni la tasca ni l'esperança de llibertat i d'independència. /.../

diumenge

Tres esborradetes més pels censuraires bords tanmateix ara recobrades

-->segons HGWells i llavors ACClarke això és l’història de la terra, una correguda a veure qui guanya entre l’il·lustració tranquil·la de l’enteniment i la catàstrofe de l’odi portat per la puta mania religiosa.
-->com s’escarafallejava (amb el seu posat sempre tan ben posat) l’altre vespre en RDawkins, dient que quin ensopec no es preparava, potser de dimensions desastroses, entre la població molt pega d’Amèrica (noranta per cent de creients!) i els pocs bons americans escollits qui de ciència en saben.
-->car la merda maniàtica està guanyant. Els fonamentalismes moro (és a dir, la puta misèria) i cristià (és a dir, el capitalisme rapaç, avariciós i abassegador), els dos flagells d’ara (amb l’hindú i els que sortiran), acabaran fonent-se com dos rius de merda desbocats, amb molta de castanya a l’inici però en acabat transformats en un estany mort, i de merda, doncs, on tots hi serem ofegats, per sempre pus.
-------


-->prou esclavatge botigós
-->no comprem re escrit en enemic, no comprem re que vingui de l’enemic, i menys re que vingui de la merda (llur capital, on s’enduen tot el que ens roben).
àsi no és català, o si més no escrit en català, no passa, i prou.

------

-->si ésser cap polític ja és una dissort i demostra que el cos espantós qui dóna alberg a tal esperit és el cos d’un malparit, d’un venedor (rapaç i avariciós com tot venedor), però, per sobret, un venedor de falòrnies (gairebé no pas millor que cap capellà) qui només s’hi fica doncs per a enganyar i robar, si ésser polític i prou ja és prou desgràcia, què dir d’un qui és polític i polític ecspannol, com ara aquell Pepete Borrekho, o el Gallina, o el Piquete d’Execucion… (ai, i tants i tants qui vénen castelladregotejant insistentment per les vies molt merdoses dels mitjans venuts) — llavors ets tot allò més un feixista anticatalà declarat als quinze mil vents, no pas millor que cap sergent nul d’enteniment, un barroer falorniós qui ens vol vendre (a preu de molt vergonyosa mort) l’idea feixista que pertanyem justament a l’enemic.

------

opi rai:

l'ensopit:

La meva foto
Under the speckled canopy / Where, along the autumnal whisper / Of fair weather, I walked, / The enkindled persimmon, / And then the flaming chestnut, / The imploded acorn, fell… /.../.../ My eyes, and nose, and ears, / And tongue, and skin, in joy / Praised such fragile perfection. .../.../

Vit

Vit
Boïl