contra bords i lladres, reneix la ment! /.../ i sempre al servei de la força comuna, i no caure mai en aquelles febleses que, després de guanyar, ens han fet perdre tantes vegades LA DARRERA BATALLA (Joan Coromines) /.../ cal mai no abandonar ni la tasca ni l'esperança de llibertat i d'independència. /.../

dijous

Només una miqueta més ruc





Cagarrinosa anàlisi de les eleccions catallunàtiques






Car per què hauria d’ésser l’únic capdecony qui s’estigués d’analitzar-les. No fotem.



Com el meu discrimini ho discrimina, així m’ho estén:



a) els sucursalistes han perduts sis favots – cinc per part dels sucursalistes “sofialitah”, un per part dels feixistes canfeliparres.



b) tres d’aqueixes verinoses figaflors han passades a l’ultrafeixisme pikho. Tres magnífiques persones han anades a l’ecologisme català.



c) dos estranys personatges han passats de l’independentisme passiu al botiflerisme actiu.



d) així i tot, el no-sucursalisme ha guanyades doncs tres posicions. Això cal celebrar-ho.



e) i ja resumint: els botiflers guanyen dos carallots – tots plegats hem guanyats doncs dos coltells més que tard o d’hora ens acoltellaran part l’esquena. N’estem acostumats. / Els “sofialitah” han perduda una mà torcaculs de carallots – que se’n vagin a la merda. Qui en fot cas? Mai no serveixen per a res. / La força tranquil·la de l’independentisme ha perdudes dues belles persones. / La força agitada, neguitosa, combativa, guerrera, impacient, i tipa fins més amunt de tanta de tranquil·litat eixorca no treu res. Ni al mapa no ix. Fotrem goig, malament rai. Ens morirem i no ens haurem vistes mai les orelles. / La força per la justícia social i un ambient mig sostenible guanya tres elements – no serviran de res, mes són font de joia íntima. / Els feixistes perden un carallot. Baldament perdessin l’eixam, la gossada sencera. I el cap guillotinat. Veurem quan serà l’hora. / Ah, i et pensaves que no es podia pas ésser més feixista que els feixistes, i ara et surten de trascantó els ultrafeixistes racistes ultraanticatalans de la pikhaó – els “fiudadanos” del cagallonisme incrustat: quan ens haurem treta d’una puta vegada aqueixa merda “barfelonina” tan pudentment encastada...? – el Hitler pallasset ballarà una flamencada de penjat, i tururut, tal dia farà un any – això no pot durar.




opi rai:

l'ensopit:

La meva foto
Under the speckled canopy / Where, along the autumnal whisper / Of fair weather, I walked, / The enkindled persimmon, / And then the flaming chestnut, / The imploded acorn, fell… /.../.../ My eyes, and nose, and ears, / And tongue, and skin, in joy / Praised such fragile perfection. .../.../

Vit

Vit
Boïl