Qui vol l'enemic a casa?

“No mos fareu balenfianos!” (Extret si fa no fa de n’“Herakles”), n’Eurípides i en Gratulls hi penquem ensems. (L’u de memòria. El segon traslladat. El tercer tal qual. El quart més llimat.) u) “No mos fareu parlar balenfiano” De la merda estranya que en diuen “carronya” ve un estrany un foraster a governar’ns. Àvol estrany mai no ens senyorejaràs ni menjaràs del nostre treball. Torna-te’n, pudent, a la xarnegaó torna-te’n a la carronya a la merda estranya i sigues-hi mitjamerdós ultracuidat presumit proterviós barralbuit tifa petulant castelladregot xarnegot tant com vulguis allà baix en aquell desert fastigós. A casa nostra no ens cal pas l’afegitó ofegós de la teua ultramerda. ––––––––––––––––––––––––––––––––– segon) S’enfila el capdebrot del chor dels qui ja no callen i diu... Ah, fills de la terra, qui n’Ares un jorn sembrà amb dents arrencades de la maixella d’un drac, aixequeu-vos! Trenqueu d’eix hom el cap impiadós; no és pas tebà. És un maleït estranger. “Flagell d’empelt, mai no em senyorejaràs ni fruiràs del producte del meu treball. Fot el camp, torna-te’n d’on vingueres i allí fes-t’hi el valent. Mentre sóc viu, no anorrearàs pas els fills d’Herakles, no el tenim sebollit gaire pregonament. Per la seua terra treballà fort i tu vingueres a fer-la malbé i a robar-la i a robar-li-la.” (No crec pas que foti el nas on no em demanen si sóc ací a ajudar uns amics a qui calc.) Mà dreta, quines ganes d’empunyar la llança! Mes la carn qui es fa vella va esmussant-ne el desig; altrament a hores d’ara ja t’hauria feta bocins la cara abans de tornar’t a sentir’m dir d’esclau. I a Tebes hi fórem tots comcal... “Tret que ací et tenim, presumint. Em sembla que estem tocats de mort si encara aguantem, maligne, per gaires dies la teua tirania.” –––––––––––––––––––––––––––––––––––––– 3) – ô gês locheumath’, hous Arês speirei pote labron drakontos exerêmôsas genun, ou skêptra, cheiros dexias ereismata, areite kai toud’ andros anosion kara kathaimatôseth’, hostis ou Kadmeios ôn archei kakistos tôn neôn epêlus ôn; all’ ouk emou ge desposeis chairôn pote. – oud’ haponêsa poll’ egô kamôn cheri hexeis. aperrôn d’enthen êlthes enthade, hubriz’. emou gar zôntos ou kteneis pote tous Hêrakleious paidas. ou tosonde gês enerth' ekeinos kruptetai lipôn tekna. – epei su men gên tênde diolesas echeis, ho d’ôphelêsas axiôn ou tunchanei. – kapeita prassô poll’ egô, philous emous thanontas eu drôn, hou philôn malista dei; – ô dexia cheir, hôs potheis labein doru, en d’astheneiai ton pothon diôlesas. epei s’epaus’ an doulon enneponta me kai tasde Thêbas eukleôs ôikêsamen. en hais su chaireis: ou gar eu phronei polis stasei nosousa kai kakois bouleumasin. ou gar pot’ an se despotên ektêsato. ––––––––––––––––––––––––––––––––––– 4) El drac nostre patró Fills de n’Otger, drets i forts com els queixals d’un drac, respongueu ara, i aixafeu-li el cap i trepitgeu-li el cervell a aquest malparit qui de fora ve i ens vol manar. No és pas català, i així i tot pretén manar’ns amb tota la fastigosa ultracuidança del merdós. “–Fot el camp, capdetrons, mai no em trencaràs l’esquena ni em robaràs encara més, lladre vergonyós, el que faig pencant de valent. A la merda, torna-te’n al canfelip d’on surts i allí balla-hi com un altre cagalló mal empassat pel trau irrespirívol que s’esgargamella en l’ennuec de la mort pregona de mai no acabar’s, en espirals d’òrbites fètides de tots els qui són com tu, en tètric entreensopegament. No t’haig de permetre pas que anorreïs definitivament el fills de Catalònia.” Catalònia, terra qui batega i ens dóna forces tantost la petgem. Pertot, culers de l’Hèrcules, del Barça, de l’Eivissa, del Perpinyà..., s’aixequen amb força novella. “–Que robis la terra a Catalònia no vol dir que l’hi robes per sempre; l’història i la memòria ens recorden a cada instant la magnificència d’abans, quan érem independents, i la volem retrobada ara mateix, o com més aviat millor.” Tots ens recolzem mútuament, els alacantins fem castell amb els perpinyanesos, els fragatins amb els tortosins..., i jo no hauria de fer-hi també pinya? “–Sóc vell, i l’espasa de l’ilerget no és tan ferma al meu braç com era adés, o ja t’hauria esclafat i fet bocins cada vegada que obres la teua boca i dius a casa meua, amb llengua de merda, insultants paraules de foraster. Si no et treiem, no serem res. Ens unirem doncs, culers de Catalònia, per Catalònia, i t’esborrarem amb odi i per sempre més (d’un vult que avorrim amb fàstic immens) la mitjamerdosa crueltat que tothora hi duus, ecspanyol!”