L'altre Antelm Turmeda gairebé guanya el mundial [de futbol]

L'altre Antelm Turmeda gairebé guanya el mundial [de futbol]. O: Els del l'Alguer baten els del Rosselló... [Només els catalans som prou ubics per poder fer-ho!] O: Europa u, Àfrica zero. [Tots els africans anàvem per l'Àfrica...] O: Ramonet, fes-te fotre de moment! -No pas que el Ramonet ho hagués fet malament..., mes hauria fet un millor paper encara n'Antelm Turmeda...? Un altre català qui mestreja africans i els emmena cap al bon indret de l'assoliment feliç...! -Hauries, Ramonet Domènec, pogut esdevindre un altre Roger de Flor, un altre Ramonet Muntaner...; encara més: un altre Antelm Turmeda! Grans almugatens catalans qui, davant estols de moros, sicilians, grecs - tot és si fa no fa - gent qui són miracles de la natura, africans o mig africans, forces vitals, de qui la mateixa flaire baronívola diu: potença, vull dir, potència! - assoleixen fites heroiques d'allò pus! -No és culpa teua; tu rai; encara et fiquem al panteó dels grans capitans catalans sebollits a cal veí. En Francesc Aragó, N'Arístides Maillol, En Claudi Simon, N'Albertet Camús, En Sibiuda, En Vilanova, N'Orfila... -''Frare Antelm, oh fill car! Oh, de les tres lletres mestre! Lo morisc vos és tot clar, en l’hebraic sóts molt destre... [I no cal dir en català! Les tres lletres que calen (i afegim-hi, en aquestes dates d'ara el xinès, l'anglès, l'alemany...)]'' -"Aquest llibre jo he dictat en català, per ço que si et demanaves d'algun fet, sies informat de la resposta. I no l'he dictat en llatí, perquè lo vell, i lo fadrí, l'estranger i lo cosí entendre'l puguen." -''Un eximpli us en vull dar: tres llances ensems lligades, a tard se podran trencar, mentre sien ajustades; i si són desseparades, rompran-se lleugerament; mentre hi haja uniment, jamai no seran trencades." [En Muntaner en va dir mata de jonc. Pi de les tres branques. Tres llances ensems lligades. Som-hi. Ja ho sabem. Qui ens vol deslligar, és el nostre enemic jurat qui cal anorrear.] "-Mai no fou tal unió, de migjorn a tramuntana." -Això és un savi, n'Antelm, i en Ramonet i tot i - i no pas aquell betzol datpelcul de l'hort de les cols podrides amb qui els lladres gallinejaven. -Havia n'Antelm predita la desfeta del gall davant els milanesos, vull dir, els milans...? -''És cosa vera que els llagosts fan gran gam i damnatge a blats i fruits, i així mateix molts d'altres ocells, com ara cornelles i gralles. Fan damnatge oimés els rats a tant de recapte com es mengen, i a la roba i vestiments, i els milans en fan als pollastres, i cans i moixos roben viandes. I el llop i moltes d'altres bèsties viuen de rapinya i assalt; i les guineus rapten les gallines..." -Àdhuc l'errada del penal? "-L’error darrera que la primera serà pus mala; cell de la Scala dins Llombardia, i en aquell dia, amb sa potença, farà valença... Ai, rei de França...!" -Cal dir tot passant que lleu la nostra selecció nacional farà forrolla als mundials. ''-Gent Catalana, amb gran potença, faent valença, alçant bandera, rompent l'esquera..." Rompent l’esquera – l’azzurra, la rokhija, la bleue... – tant se val! "Serà constreta gent Catalana, veu de campana, per tota terra..." Vint anys seguit guanyarà el Barça la lliga de campions. "-Tu Barcelona, qui ets corona de la gran pompa, a so de trompa, ballant, fas festa, portant en testa, de joia, garlanda, segons comanda la profecia, ta alegria ara comença..." "-Per ta potença seràs temuda... De la batllia tendràs la maça. Lo cel percaça amb providença ta convinença sota la lluna, faent fortuna tornar bonança; menaràs dansa de gran noblesa.Prenent l’empresa del sant passatge seràs guiatge de l’armada. I despatxada la venjança, sota ta llança serà la terra (si ja no erra la meua ciença) sense fallença...!" -Ramonet, els encanteris et sortiren bords o se t'espatllava al darrer instant la gens astruga astrologia...? "-Quan la lluna, del seu llum aminvant, creix per son nombre, ell ordenà un perfum sots un arbre, en l'ombra. De semença de cogombre, ungles d'hom, sang menstrual, paparres, fulles d'orval...'' -Mes, llas, no li serví de res...! -''-Així me'n pren com al gall, qui, per por, de l'hom s'estriça..." El gall fot lo camp. -"Et la France avec!" I plorarem tots plegats clàssicament: Ah, per la gallina al pit adés daurada qui l'afamegat dídac pollós s'ha cruspida fins a l'os més escarransit. A la Rimbaud: "Oh, merde donc pour les os de la geline jadis dorée et pimpante sur ma poitrine et qui le rital friand et affamé a mangée com du rôti savoureux.'' -N'Antelm, millor entrenador de bells africans, tot ho sabia. "-Temps de fugir, temps d'encalçar... Savi és l'hom qui pot trempar la sua ira." Li diu al Zizú. I: "-L'hom fa cosa quan és irat; pus se'n pinet quan és tornat en lo seu seny." -I: "-Lo dolç parlar creix los amics; llengotejar fa enemics." -Encara: "-Lo parlar no és sinó vent; per ço, fill, tin bé esment; si vols tractar amb la gent, no els girs la popa." "Fill meu, sies obedient, no faces desplaer a la gent; i pren per bon ensenyament lo bon respondre." "De poca brasa, certament se fa gran foc, i molt ardent; així d'un mal parlament n'ixen grans bregues..." -Quantes de vegades t'ho haurem de dir, Zizunet...? -Zizú [de tots els idiomes peninsulars, només el català i el portuguès saben pronunciar-li el nom com déu mana: Zizú; en el conegut idioma andalús, fa: Sissú, en l’arronsat algaraví lladre: Fifú...!]), ai Zizú...! -Fifú, doncs, ja sé per què ets tan brut. Has viscut massa a la merdanya [al merdís per a pus pis!]. I, segons n'Antelm: "-Amb lladres no vulles usar, ni res d'ells vulles comprar: mal ne pories conquistar, en alta forca." En alta forca, o pitjor. Pels hipòcrites i covards mitjans de comunicagació insultat sense solta ni volta. Mes ja et dic que et deu vindre de l'infecció cagallona. Guaitant braus torturats per marietes vestits de llufes, entre "la munió dels crits, i trons, i de les infernals confusions", massa ofès, t'has cregut (un instant de mareig passatger) torturat brau valent, i banyarriqueges...! -Bornes i ricabanyes ferotge. Massa anys insultat per vils ignorants a les graderies! -En Matterazzi malparit ho sap, sap les susceptibilitats del qui és de raça agredida, i tot i que n'Antelm ens diu "-i mai per malenconia no vulles dir vilania", i que "-malparlar no és cortesia ni bona usança...", ho fa per burxar't, com el vil marieta torer hostilitza el brau drogat. I dius al matto Matterazzi: "-Au, doncs, entoma, mena d'aranya; i si ara et fot al pit la banya, no és pas perquè em diguis banyut, mes merdanyol qui put...!" Quin se'n pot estar; és comprensible! -I ara, per a la propera, Ramonet, millors eixarms! Ambtant... "-No mengis gallina ni capó, menja llegum, i bon peixó; a las festes carn de moltó ton menjar sia. Si tens fretura, i gran dany; si tens pèrdua, i no guany..., record-te, que bé, i afany, i tot, se trasmuda... Aprés fortuna, bon temps fa: aprés de núvol, bell Sol fa; quan hom se pensa que plourá, lo Sol traspunta."