“Rebutjats per les directives del València, del Llevant, de l’Hèrcules i del Vila-real…”

“Rebutjats per les directives del València, del Llevant, de l’Hèrcules i del Vila-real…”

Els ardits actes valencians tinguts lloc dissabte passat al Camp Nou (diuen les cròniques guaitajornenques) han estats rebutjats per les directives botifleres dels equips futbolaires sirians i libanesos que es diuen Balenfía, Lebantete, Kher-culete i Vila-royal-shitete.

Doncs sí que fotrem goig. Sembla àdhuc que el “govern” de ninots feixistes de la Kheneralidaf Balenfiana ha dit de “feixista” els altres… (Home, en aquest cas hauríeu d’estar contents… O voleu tindre la patent exclusiva de feixista!)

Convocats pel Khuanete Solerete, tots els quatre presidents s’han reunits. L’odi comú entre tots (i encara més furibund, per enveja, entre els pseudo-alacantins i totdéu altre)…, l’esquírria assassina deixada doncs de banda durant un moment, atès que l’atac del bon joc valencianista des del Camp Nou amenaça de destruir’ls l'infame tripijoc... L’aplec té lloc a les latrines del canviador de l’Alcoià, envaït d’esquitllèbit pels quatre capdeconys…

Aquesta és la conversa del no-ningú Khuanete i els altres tres no-ningús, els noms dels quals no vénen escrits als guaitajorns que he vists, i per tant, pel fet que ni els sé ni m’interessen, els anomenaré amb el nom de llurs equips sirians i libanesos…


——————————————

Khuanete: Estem reunits per a repudiar l’acte valencianista contra el botiflerisme, vull dir, ja m’enteneu…

Vila-royal-shitete: Això de repudiar és molt moro, Khuanete. “Barça et repudie, Barça et repudie, Barça et repudie…” Pobre Barça, ja se’n va plorant a penjar-se a la figuera borda…

Lebantete: Home, és que, allò del mapa gegantot, ni el Khítler, ni l’Asnà, ni el Cardijo, ni el Quan Cardo… Ni cap dels herois feixistes de l’Anschluss més desvergonyida…

Kher-culete: No, però sense conya. És veritat que si els valencians manen a València, se’ns ha acabat el xarrupabaratet… A empatollar amb els atifells a una atra banda…

Vila-royal-shitete: Si ens deslliguem dels ekhpanole…, adéu clients i adéu trapells, vull dir, i adéu plomar els pàmfils pagerols qui ens seguixen…

Khuanete: És veritat que atacar els catalunyencs, ara que ja tenim la plebs enverinada, produix qui-sap-lo…

Lebantete: La gent se foten com feres ferotges…

Kher-culete: Són rucs els catalunyencs, no ens necessiten per a res. Ens podrien deixar que ens acabéssim d’africanitzar del tot. Com al qui li fallix un negoci i en comença un atre…

Vila-royal-shitete: És que ens estimen massa. Hi ha amors que maten, ha-hà.

Kher-culete: Cert que no es varen embolicar a alliberar-nos dels moros fins que els gavatxs els van fotre fora d’Occitània…

Khuanete: Ara que han obert novament la via occitana, gràcies a la Val d’Aran, ens podrien deixar caure com un cagalló…

Kher-culete: Parlant de via africana per a natres… De moment al món ja ens creuen del Llevant, és a dir, de cap a Turquia o què em sé jo…

Lebantete: És un nom totalment confús i desafortunat, hi estic d’acord. Del nostre club tothom vol que en diguem Granota Club. Però, collons, com se’ns fotrien els nostre amos, els ekhpanole…! Prou escamnats…! Tothom se’n recorde. Com aquell atre president fa quaranta anys a Barcelona… Havie volgut canviar el nom del Castelladrol de Barcelona, en volie dir Penyarol Club, i el Cardijo se’l va carregar; es va podrir a la presó i tot. I és clar, encara ara el Castelladrol és un equip de traïdors… Només s’haurien de dir Catalans Club o cosa pareguda, i del Barça ja no en fotia ningú més cap cas…

Khuanete: El Barça ho impedix segurament; el Barça sempre tan maquiàvel·lic… Xe, la roïndat. I ara, he-hè, amb el seu franquista infiltrat… El sogríssim, l’ogríssim grossíssim. Aquell Laporta s’ho haurà de fer perdonar fins que es mòriga. Em sembla que, de contrapès, crearà la Lliga Catalana, i allavòrens sí que ens deixarà en un, com se’n diu, en un maleït dilema… Aquells trapelles d’escocesos ho tenen perfecte. Cada any equips escocesos assegurats a Europa… Natres sucursals dels ekhpanole… El cosí lleig i malalt, suspectes sempres, impurs, amb pudor de peus, amb la mala pronúncia de la lletra el, sense casticisme, més africans que els moros mateixos... No; mai no ens voran amb el mateix ull. Amb cap ull favorable, vull dir. Si el València sempre rep dels àrbitres quan juga amb el Merda, imagineu-vos sense l’empara del poder del Barça…, que vullgues no vullgues ho regula i balanceja tot una mica! Sense el Barça i el poder dels catalunyencs, la puta mare, els castelladres fotran i desfotran a desfer!

Vila-royal-shitete: Khuanete, sort que no ens sent ningú!

Lebantete: En esta cagaora ja no hi cap ni déu… A més, amb els goril·les fora, no hi ha perill.

Kher-culete: Parlant de déu… Primer que no re, cal definir la cosa, sabeu…? És com aquell president d’Amèrica. Sempre diu: “déu m’ha dit d’envair l’Iraq”, “déu em mana de donar-li una càtedra d’ensuma-braguetes a l’Asnà”, “déu això i déu allò…” Però, és clar, ningú no li ha dit de definir déu…

Vila-royal-shitete: Això és difícil, definir la divinitat…

Kher-culete: Per a ell no tant…

Lebantete: Quan ens definim, sabem on som. Som ekhpanole primer i balenfiano segon i mai dels mais mai no serem…

Kher-culete: Déu és el seu carallot. La seua piula… El seu penjoll.

Vila-royal-shitete: Què…!

Kher-culete: Se’n va anar (dels seus anys de borratxo) a un d’aquells dels tatuatges i s’hi va fer tatuar el nom “déu” — en americà “dog”, vull dir, “god”… A la pixa, carall…! I ara “déu” de tant en tant se li aixeca, i li’l parla… Li diu: “fes això, dóna una càtedra d’ensuma-braguetes; fes allò, tira una bomba atòmica al camp del Barça quan més ple el tenen…”

Vila-royal-shitete: Això és una grolleria i una blasfèmia, i et dic que…

Khuanete: Xst, no hi ha mastegots… Encara acabarem malament. I els meus goril·les els tinc armats a la porta…

Kher-culete: Collons i els meus, no em mame pas lo dit!

Lebantete: Ningú no es mame res, precisament.

Kher-culete: No sé per què s’ofèn, el senyor Vila-royal-shitete. Podria haver dit que el president s’hi escriu “déu” al primer cagalló que li ix i que abans de…, la puta, se l’escolta molt atentament…, i…

Vila-royal-shitete: Ta mare, malparit…!

Lebantete: Xe, quin infantilisme…! Tampoc no cal…

Kher-culete: No, però esta vegada te trenque la clòtxina…!

Vila-royal-shitete: A mi la guàrdia! A mi la guàrdia!

Khuanete: Ja hi som, merda de fanfarrons, pudents de baix… Alerta, me cague en…!


——————————————


Es va tornar a acabar malament la reunió de mamuts sapastres. Tret rai, a tort i a dret… Pse, entre gàngsters, què voleu…

Quant als equips… encara són prou catalònics… Sempre a despit dels paràsits qui els parasiten (confiem que molt transitòriament)…

Mes potser la cosa ja no anirà gaire lluny més… No sóc aquell borinot d’en Nostra Dama; si haig, però, de predir res, diré que tard o d’hora (d’hora sembla el més probable) els catalunyencs es deixaran de falòrnies, i allò que en diem Catalònia, on catalunyencs, valencians, balears… formem una sola entitat: la dels catalans, o catalonians, o catalonis, o catalònics…, potser que aquesta entitat molt estimada, a aquest pas, foti definitivament figa…

No serà pas la fi de Catalònia. Serà la fi d’una Catalònia comcal. Tot el que neix pereix. Perirem nosaltres. Perirà el català. Perirà l’anglès. Perirà el xinès. Perirà el món. Perirà l’univers. No cal fotre el ridícul insistint-hi… Ja se sap.

Tret que mentrestant, això rai. València, el País Valencià, la Catalònia de Migjorn… Ves, i què. Catalunya té prou pes per a fer-s’ho sense.

I llavors els ex-valencians ja s’ho fotran — una altra Sebta, una altra Melilla (no me’n record ara del nom de debò) — un altre dels satèl·lits recagats dels castelladres — els feixistes qui la parasiten ja n’han destruïda cent per cent la costa, i són a punt de fer-ho amb el camp… — semblen no adonar-se’n els pagerols valencians que hom els espleta fins a exhaurir’ls…

I, mentrestant, els catalunyencs europeus rai — deslligats de tant d’enfarfec inert i de sorrat remís i inamistós, au, amunt, amunt… Amples les veles… Bon vent.