Maleït hipòcrita.

Maleït hipòcrita.

(Gargot — car poc es mereix cap retrat — gargot de sabatot. Sabatot amb què pretenen ara de trepitjar’ns els drets… Aquest sabatot és de mena hipòcrita. La qüestió és tindre’ns enganyats… Sempre es treuen un sabatot o altre de la màniga dels galons i les insígnies de l’enemic armat. Recordeu: els sabatots feixistes guanyaren una guerra contra el nostre alliberament fa setanta anys. Setanta anys! Setanta anys, i encara en xuclen com si fos de qualque cagalló, els xuclacagallons castelladres! Llurs padrins — feixistes ajudats massivament pels nazis — guanyaren els nostres… Amb aquesta excusa de feixista guanyador ens han estats trepitjant els drets durant setanta anys… A nosaltres no ens han guanyada cap guerra… A part que de nazis no en tenen gaires a l’abast ara com ara…, hi ha la destrucció de tanta d’infraestructura… Ells hi sortirien perdent molt més… Tot el món pseudocivilitzat se’ls tiraria sobre…)


L’hipòcrita

Bé que sota el gec acarona el mànec
del coltell amb què el vol fer fotre l’ànec…,

l’hipòcrita, amb ulls de puta cèrvola,
s’asseu, somriu i guaita cap avall…,

mentre ple de molt cosaca vèrbola
ben clar li ho vol fer veure en Maragall.