contra bords i lladres, reneix la ment! /.../ i sempre al servei de la força comuna, i no caure mai en aquelles febleses que, després de guanyar, ens han fet perdre tantes vegades LA DARRERA BATALLA (Joan Coromines) /.../ cal mai no abandonar ni la tasca ni l'esperança de llibertat i d'independència. /.../
diumenge
Misteris de Catalònia
Per als qui ens calen exactes definicions
—llegies a l’enciclopèdia…
cataloni —ònia 1 adj Natural de Catalònia. Català, catalanívol, catalanesc, catalònic. La barretina és un capell cataloni molt avinent a dama Llibertat. 2 m i f Habitant de Catalònia. Les catalònies són dones idònies rai. 3 m LING Llengua enraonada a Catalònia — també anomenada català. El cataloni, com a parlar, és palesament insobrable, cap altre no li arriba a la sola sollada de l’espardenya del bon pagès emprenedor. Llengua enraonada a tot l’univers, exclusivament per part dels ens menys enzes i doncs més intel·ligents. Res no retruny més harmònicament ni simfònica per les enjòlites esferes que si ho dius en cataloni.
catalònic —a adj 1 Relatiu o pertanyent a Catalònia i als catalonis. Cataloni, català, catalanívol, catalanesc. 2 Excel·lent. Ah, catalòniques, esplendoroses cambres subterrànies dels pausats secrets per on, assidu fabre al palau, el sempre vigorós Palau i Fabre, amb bonhomia esquivant els perills, ens descobreix flairosos esclaus i aups devers les esclaves i soldanes de virolats vels lleugers, entre coixins i sedes i madures foscors; ah, plenituds! 3 art catalònica ART Nom comú a les diferents arts desenvolupades als diferents territoris que constitueixen Catalònia... Els territoris valencians, balears, catalunyencs — i dins aquests territoris d’altres de localitzats — com ara, a Borriana, els selloners de ca la Bobilaire…, o, a Manises, els rajolaires… — i les arts pescaires dels arjaus i les xàvegues, i la resta dels ormeigs escaients… — també arts pictòriques, arquitectòniques, sardanístiques, castelleres, etc… Les catalòniques arts són arts totes de déu-n’hi-doneret. 4 captivitat catalònica HIST 1 Període de tres cents anys durant el qual els lladres canfelipencs i gavatxs ocupen Catalònia, tot per repugnant avarícia de Borbó. 2 Denominació simbòlica, aplicada per certs antics no gaire eixerits, a les captivitats clatellòtiques on algú amb una certa autoritat etziba al deixeble o ciutadà més o menys innocent no solament un tacó o atupada — que pot anar de l’onomàstic clatellot a la tortura més inquisitorial — i, damunt, et tanca a la garjola, per exemple per voler atènyer allò que ve més natural a l’humà i el seu desig de llibertat: l’independència. 5 hora catalònica L’hora bona on espeteguen els batalls definitius de l’alliberament. 6 lletradurisme catalònic LIT El millor enlloc. Escrits molt amagats dels millors escriptors fets a les Mesopotàmies de deçà i dellà mar, i a la Llitera i al Capcir pel cap baix. Tots escriviren en cataloni i les censures se n’atiparen — al capdavall l’enfit les duu a la desesperació i el suïcidi, i encara hi som.
Catalònia HIST Territori europeu, pàtria dels catalonis. Com el feixisme lladre de les Corporacions Unides d’Amèrdica envaí Babilònia, així el feixisme lladre borbònic de gavatxs i canfelips envaí Catalònia.
Nació tanmateix de meravellosa història. Oh, i promesa a encara millor! Catalònia la basteixen magnífiques viles, harmoniosament espargides amunt i avall de la llargueruda geografia, sempre gruada pels íncoles terraqüis en general, car — tret de l’antiga Babilònia, d’on els catalonis es preuen ans s’enorgulleixen de davallar — al cap i a la fi ben versemblantment, o observeu la semblança dels noms — cap altra terra sembla poder-s’hi atansar alhora en beutat, fertilitat i bon estar-s’hi. Alacant, la ciutat d’Eivissa, Perpinyà i el Torricó en són de les mes cantades, i amb raó.
I el clima i els ocellets, i els Pirineus i l’Albufera, i la Mar Catalònica sencera, i la natura en general, hum, tot paradisíac, únic al món. Diu el senyor mateix de Nostra Dama: “Sots l’oposat al clima babilònic [o, doncs, per senyal, catalònic], gran serà de sang efusió, que terra i mar, aire, cel seran inics, amb sectes, fam, reialmes, pestes, confusió…”
Presentment, ai, molt transitòriament ocupada pels exèrcits gavatxs i lladres, Catalònia prest se n’estorcerà. Diu el senyor de Nostra Dama: “De Barcelona [senyal per Catalònia] per mar tan gran armada, tota Marsella [senyal pel jacobí cangavatx on cada traïdor hi canta, ai, “la marsellesa”] d’esfereïment tremolarà; illes nansades, per mar ajuda negada, el traïdor en terra nedarà…”
Catalònia tornarà a ésser doncs una de les nacions sobiranes del món, això si doncs no la sobirana i prou. Ja té domini [.cat! — amb símbol de gat mesopotàmic arreu], ja té domini i tot a l’internet [nom català que significa que és un domini intern petit on la catalanivolitat és lentament internalitzada per l’esfera enjòlita al firmament finalment salvada en nucli molt dens de catalanisme etern: eternet. I doncs, així res no es guerxés — i, doncs, així la cosa fos!] Si hom fa cas del Nostra Dama: “Tots els de Lleida seran dins la Mosella metent a mort tots els del Loira i la Sena, socors marí els vindrà per l’alta vall, en pic l’hispaniol [terme geogràfic: els catalonis lleidatans (al contrari per exemple dels catalonis de Banyuls) vénen de la península ibèrica, pels romans anomenada Hispània] haurà oberta cada vena.”
El poble cataloni sembla ésser hereu del babiloni. (I Bibiloni és un cognom força sovintejat.) Nostra Dama diu: “Ciutadans de la Mesopotàmia anireu a l’encontre dels amics tarragonins. Jocs, ritus, banquets, tothom adormit, amb el vicari al Roine, en prenen la vila i els de l’Osona.”
Els babilonis, doncs, palesos creadors dels catalonis [antigament, catelonis, i també catilonis, i també cadilonis, i també, badilonis (bada! — prou se’n recorden els badalonins!), i també, és clar, babilonis.] La cultura catalònica, doncs, la més antiga i l’unica de perfecció assolida a tota l’esfera aquesta. L’urc dels catalans (no pas només dels catalunyencs o catalunyesos, nom que només s’escau a un dels territoris catalonis i prou, ni millor ni pitjor que els altres), l’urc catalònic és sempre justificat…
opi rai:
l'ensopit:
- Eleuteri Qrim
- Under the speckled canopy / Where, along the autumnal whisper / Of fair weather, I walked, / The enkindled persimmon, / And then the flaming chestnut, / The imploded acorn, fell… /.../.../ My eyes, and nose, and ears, / And tongue, and skin, in joy / Praised such fragile perfection. .../.../