Provocats al verí

Provocats al verí


I ací som, un cop més, fastiguejadament caient al bertrol; provocats, com Caïm, un darrer camí al gargot i al verí_ el verí feixuc, concret, nafrador, pruent, singular_i com Caïm ens aixopluguem ans amaguem després, per sempre pus si fa no fa penedits, a l'eteri quotidià.

Ecs.

_________________


La Torna O La Lanyapa
O El Nyap Qui Tornà A Néixer Bord.


Escolti quin embrutat de cervell li foteren al Putad’ella, a la presó, els lladres qui l’hi ficaren…?

A part de donar’l pel cul — i això (de fer’s donar pel cul) ja sabem que al Putad’ella sempre ha estat el que més li agrada — què altre li feren…? Provats mestres de l’inquisició, els castelladres, ca?, i això ja els ve d’anys i panys.

Mes… Com pot sortir’n ningú tan bord, pobrissó!

Li degueren obrir l’orinal del crani i cagar-se-li dins tots els assassins moridors per la pàtria canfelipenca: els feixistes, els anticatalans, els racistes, els avariciosos, els mesquins anihiladors qui en cagallons es rabegen — en un mot, els furibunds castelladres qui la recança de l’injustícia que sempre reparteixen hauria de raure fins a rostar’ls, si llur consciència, és clar, no fos altre que l’efluvi repel·lent d’un grumoll de cagarrines.

Se li degueren cagar a l’orinal del crani, i per això, en acabat que el deixaren anar, ja brut de cervell fins a l’indel·lebilitat, tot el que l’Alberta Putad’ella pensa és en clau de llur molt pudent, irrespirable, merda.

________________

Tètric albardà, declarat esclafable.

No és pas que faci esclafir ningú.

Pus tost al contrari: hom l'esclafaria com ara verm repel.lent que molt nogués.

_______________________


Boldró misèrrim de malignes marietes ultranacionalistes fotent-se lo mascle
carrincló_això sí, tenint sempre darrere (!) la bòfia castelladra del feixista poder establert.

Ridícul arroplec de traïdors fracassats "nonafionalista" (per dir-ho, com ells, en castelladre_i no-nacionalista, en castelladre, ja sabem què vol dir: ultranacionalista merdanyol d'aquell invent feixista llur).

A l'article L'Europa esperpèntica el sempre sagaç Hèctor Lòpez Bofill ens diu "dels homosexuals de l'Eixample de Barcelona" qui es fan molt carrinclonament "lo mascle" i qui fan que es pensen manegar el món i no se saben manegar l'esfínter jussà.

Els psicòtics marietes ultranacionalistes de l'Eixample_ ja és repugnant d'ésser nacionalista_mes sobre ultranacionalista_i d'un invent feixista qui et dóna pel cul la pròpia família. Cal ésser psicòtic, mes alhora pensar's tan inútil cagalló.

Perquè la teua vida no valgui un cagalló, no pas per això t'has de vendre a l'enemic exterminaire.

_____________________

Al darrer discurs d'en Howard Zinn: "Is not nationalism -- that devotion to a flag, an anthem, a boundary, so fierce it leads to murder -- one of the great evils of our time, along with racism, along with religious hatred? These ways of thinking, cultivated, nurtured, indoctrinated from childhood on, have been useful to those in power, deadly for those out of power."


_______________________________

N'Oriol Malló a l’Avui, a l'article Falangistes taxidermistes: “Més franquesa, amics Boadella, Espada i De Azúa, refotut Félix, que treies els ulls de les conques, allà a l'Antic Forn, mentre ens deies, a mi i a l'Alfons Martí, llavors escriptor inèdit, ara reconegut i respectat, que la humanitat havia de tornar als sacrificis humans i al canibalisme per recuperar la virilitat de la massa que com a bon fill de franquista sabies criminal i espanyola. Ai, dimoniet Boadella, com ens coneixem, jo que tanta propaganda t'he fet, Déu i el poble em perdonin, que per no tenir nassos de matar els militars que et perseguien et converteixes en un d'ells. (…) Ja vau elegir bé, reputes, el Taxidermista! Voleu que els catalans, si encara en queden, se suïcidin en grup o abracin la fe espanyola.”

___________________________


Discurs de comiat a la lleva de graduats d'enguany. (D'en Howard Zinn)

[In 1963, historian Howard Zinn was fired from Spelman College, where he was chair of the History Department, because of his civil rights activities. This year, he was invited back to give the commencement address. Here is the text of that speech, given on May 15, 2005.]

"I am deeply honored to be invited back to Spelman after forty-two years. I would like to thank the faculty and trustees who voted to invite me, and especially your president, Dr. Beverly Tatum. And it is a special privilege to be here with Diahann Carroll and Virginia Davis Floyd.

"But this is your day -- the students graduating today. It's a happy day for you and your families. I know you have your own hopes for the future, so it may be a little presumptuous for me to tell you what hopes I have for you, but they are exactly the same ones that I have for my grandchildren.

"My first hope is that you will not be too discouraged by the way the world looks at this moment. It is easy to be discouraged, because our nation is at war -- still another war, war after war -- and our government seems determined to expand its empire even if it costs the lives of tens of thousands of human beings. There is poverty in this country, and homelessness, and people without health care, and crowded classrooms, but our government, which has trillions of dollars to spend, is spending its wealth on war. There are a billion people in Africa, Asia, Latin America, and the Middle East who need clean water and medicine to deal with malaria and tuberculosis and AIDS, but our government, which has thousands of nuclear weapons, is experimenting with even more deadly nuclear weapons. Yes, it is easy to be discouraged by all that.

[D'antuvi confiaria que no us trobéssiu excessivament descoratjats pel món d'ara. Fóra fàcil de descoratjar's en veure que estem en guerra _ una altra guerra, guerra rere guerra_i en veure que el govern sembla determinat a estendre l'imperi ni que costi la vida a desenes de milers de persones. Tenim a casa nostra la pobresa, i tenim els qui manquen de casa, i els qui manquen de tota cura per a llur salut, i hi tenim escoles massa plenes, mes el govern, que té una immensa riquesa per despendre, la despèn en guerres. Hi ha mil milions de persones a l'Àfrica, Àsia, Llatinoamèrica i el Llevant Mitjà qui manquen d'aigua neta i de remeis mèdics que els ajudi a combatre la malària, la tuberculosi i la sida, mes el govern, que posseeix milers d'armes nuclears s'estima més de cercar a trobar armes nuclears encara més letals. És clar, amb això és fàcil de descoratjar's.]

"But let me tell you why, in spite of what I have just described, you must not be discouraged.

[Mes permeteu-me de dir-vos per què, a despit de tot això, no us hauríeu de permetre el descoratjament.]

"I want to remind you that, fifty years ago, racial segregation here in the South was entrenched as tightly as was apartheid in South Africa. The national government, even with liberal presidents like Kennedy and Johnson in office, was looking the other way while black people were beaten and killed and denied the opportunity to vote. So black people in the South decided they had to do something by themselves. They boycotted and sat in and picketed and demonstrated, and were beaten and jailed, and some were killed, but their cries for freedom were soon heard all over the nation and around the world, and the President and Congress finally did what they had previously failed to do -- enforce the 14th and 15th Amendments to the Constitution. Many people had said: The South will never change. But it did change. It changed because ordinary people organized and took risks and challenged the system and would not give up. That's when democracy came alive.

[Vull fer-vos avinent que fa cinquanta anys, ací mateix al sud on som, teníem la doctrina de la segregació racial tan encastada com l'apartheid n'era a Sudàfrica. Fins i tot amb presidents tan progressistes com Kennedy i Johnson, teníem un govern que s'estimava més de fer veure que no hi veia que veure que els negres eren batuts, occits i en tot cas defesos de participar en les votacions. Què feren els negres en aquesta avinentesa...? Començaren de boicotejar, començaren de resistir pacíficament, d'ocupar, d'organitzar manifestacions i actes de protesta_i hom els va atupar i els va empresonar, i alguns foren occits, mes llur crits per la llibertat a poc a poc foren oïts pertot, per casa nostra i pel món, fins que el president i el congrès es veieren obligats a fer complir allò que no havien gosat fer fins llavors. Fer complir les esmenes catorzena i quinzena a la constitució. Molts havien pronosticat: el sud no canviarà mai. Mes canvià. I ho féu perquè la gent s'organitzà i prengué riscs i desafià els establerts i digué que ja n'hi havia prou i que allò s'havia acabat. Així és com la democràcia revisqué.]

"I want to remind you also that when the war in Vietnam was going on, and young Americans were dying and coming home paralyzed, and our government was bombing the villages of Vietnam -- bombing schools and hospitals and killing ordinary people in huge numbers -- it looked hopeless to try to stop the war. But just as in the Southern movement, people began to protest and soon it caught on. It was a national movement. Soldiers were coming back and denouncing the war, and young people were refusing to join the military, and the war had to end.

[Voldria recordar-vos també que quan teníem la guerra a Vietnam i el jovent hi morien i en tornaven esguerrats i paralitzats, mentre el govern continuava de bombardejar els pobles del Vietnam_bombardejant escoles i hospitals, i occint en gran nombre ciutadans de cada dia_també llavors semblava inútil de voler o poder aturar la guerra. Mes, justament com s'esdevingué al sud, la gent començà de protestar i l'onada de protesta tost s'endegà. Es tornà un moviment nacional. Hi havia soldats qui tornaven del front i denunciaven la guerra, i el jovent rebutjava la màquina militar, i la guerra doncs calgué finir-la.]

"The lesson of that history is that you must not despair, that if you are right, and you persist, things will change. The government may try to deceive the people, and the newspapers and television may do the same, but the truth has a way of coming out. The truth has a power greater than a hundred lies. I know you have practical things to do -- to get jobs and get married and have children. You may become prosperous and be considered a success in the way our society defines success, by wealth and standing and prestige. But that is not enough for a good life.

[D'això n'aprenem el fet que cal mai no desesperar, que si sabeu que el que voleu és just, i hi persistiu, tard o d'hora tot canvia. El govern, fins i tot amb la connivència dels diaris i les televisions, pot intentar d'enganyar tothom, mes la veritat trobarà un eixidiu o altre per tal de surar. El poder de la veritat és més gros que el de cent mentides. Prou sé que en sortir de l'universitat raons pràctiques se us imposaran_serà hora de trobar feina, de casar's, de tindre fills. Qui sap si esdevindreu pròspers i hom us considerarà la gran cosa, un èxit, segons la definició que d'èxit serva la nostra societat: esdevindre ric i amb alta situació i prestigi. Mes amb això no n'hi ha prou: aquesta no és del tot la bona vida.]

"Remember Tolstoy's story, "The Death of Ivan Illych." A man on his deathbed reflects on his life, how he has done everything right, obeyed the rules, become a judge, married, had children, and is looked upon as a success. Yet, in his last hours, he wonders why he feels a failure. After becoming a famous novelist, Tolstoy himself had decided that this was not enough, that he must speak out against the treatment of the Russian peasants, that he must write against war and militarism.

[Preneu esment en la narració d'en Tolstoi: "La mort de n'Ivan Ílitx". Un home, al seu llit de mort, pensa en la seua trajectòria, com ha fet tot el que calia, obeint les regles, esdevenint un jutge, casant-se, tenint fills, de tal manera que tothom el veu com algú de vida ben reeixida. I tanmateix, als darrers moments, es troba estrany, i té aquella sensació d'haver estat un fracàs. En Tolstoi mateix, després d'haver esdevingut un novel.lista famós, decidí que amb allò no n'hi havia prou, que calia que defensés, ara que podia, públicament, els pagesos a Rússia, que en denunciés el tractament que patien, i que calia que escrigués contra la guerra i contra el militarisme.]

"My hope is that whatever you do to make a good life for yourself -- whether you become a teacher, or social worker, or business person, or lawyer, or poet, or scientist -- you will devote part of your life to making this a better world for your children, for all children. My hope is that your generation will demand an end to war, that your generation will do something that has not yet been done in history and wipe out the national boundaries that separate us from other human beings on this earth.

"Aquesta és la meua esperança, que hi anéssiu com hi anéssiu per tal de fer-vos amb una bona vida_que tant si esdeveniu mestres, com obrers socials, o negociants, o advocats, o poetes o científics_que encara dedicareu una part de la vostra vida a fer d'aquest món un indret millor, per als vostres fills, i per als fills de tothom. L'esperança que tinc és que la vostra generació serà la qui exigirà un ja n'hi ha prou contra la guerra, que sereu la generació qui assolirà de fer allò que encara mai no ha estat assolit: que esborrareu les ratlles nacionals que damunt aquesta mateixa terra ens separen dels altres humans.]

"Recently I saw a photo on the front page of the New York Times which I cannot get out of my mind. It showed ordinary Americans sitting on chairs on the southern border of Arizona, facing Mexico. They were holding guns and they were looking for Mexicans who might be trying to cross the border into the United States. This was horrifying to me -- the realization that, in this twenty-first century of what we call "civilization," we have carved up what we claim is one world into two hundred artificially created entities we call "nations" and are ready to kill anyone who crosses a boundary.

[Fa poc he vist al primer full del New York Times una foto que no em puc treure del magí. S'hi veia un boldró de ciutadans de cada dia, americans com vosaltres i jo, asseguts en cadires davant la ratlla d'Arizona mirant a Mèxic. Anaven armats i amb els ulls escosien el paisatge per sobtar cap mexicà qui tractés d'entrar als Estats Units. Ho vaig trobar esborronador_adonar's que en aquest segle vint-i-u del que en diem "civilització" hàgim tallat i retallat allò que tanmateix en diem que és un sol món en dues centes entitats artificials que en diem "estats" i que estiguem preparats a matar ningú qui passi cap d'aqueixes ratlles.]

"Is not nationalism -- that devotion to a flag, an anthem, a boundary, so fierce it leads to murder -- one of the great evils of our time, along with racism, along with religious hatred? These ways of thinking, cultivated, nurtured, indoctrinated from childhood on, have been useful to those in power, deadly for those out of power.

[No trobeu que, junt amb el racisme i l'odi religiós, el nacionalisme: la devoció tan ferotge_a una bandera, a un himne, a una frontera_ una devoció que duu a l'assassinat, no trobeu, dic, que és una de les pitjors malignitats del nostre temps...? Aqueixes maneres de pensar, conreades, nodrides, indoctrinades d'ençà de l'infantesa, han estades d'allò més útils per als poderosos, mes per als qui manquen de poder han estades letals.]

"Here in the United States, we are brought up to believe that our nation is different from others, an exception in the world, uniquely moral; that we expand into other lands in order to bring civilization, liberty, democracy. But if you know some history you know that's not true. If you know some history, you know we massacred Indians on this continent, invaded Mexico, sent armies into Cuba, and the Philippines. We killed huge numbers of people, and we did not bring them democracy or liberty. We did not go into Vietnam to bring democracy; we did not invade Panama to stop the drug trade; we did not invade Afghanistan and Iraq to stop terrorism. Our aims were the aims of all the other empires of world history -- more profit for corporations, more power for politicians.

[Ací als Estats Units hom ens puja fent-nos creure que som diferents de tothom altri: una excepció al món, únicament posseïdors de força moral. Que ocupem d'altres terres per tal de portar-hi la civilització, la llibertat política, la democràcia. Mes per poca d'història que conegueu prou sabeu que no és pas cert. Per poca d'història que conegueu, sabeu que en aquest continent esclafàrem els indis, que envaírem Mèxic, ocupàrem militarment Cuba i les Filipines. Occírem gran nombre de gent sense portar-los ni democràcia ni llibertat. No anàrem al Vietnam a portar-hi la democràcia; no envaírem Panamà per aturar el comerç de drogues; no envaírem Afganistan i Iraq per frenar el terrorisme. Teníem la mateixa intenció que tingueren tots els altres imperis de l'història: obtindre més interessos per a les corporacions, i més poder per als polítics.]

"The poets and artists among us seem to have a clearer understanding of the disease of nationalism. Perhaps the black poets especially are less enthralled with the virtues of American "liberty" and "democracy," their people having enjoyed so little of it. The great African-American poet Langston Hughes addressed his country as follows:

[Els qui semblen tindre un grau més alt de comprensió del que és la malaltia del nacionalisme són els artistes i poetes. Potser els poetes negres són els qui estan especialment menys enlluernats per les virtuts de la "democràcia" i la "llibertat" americanes_pel fet que els llurs n'hagin gaudides de tan poques. El gran Langston Hughes s'adreçà així al seu poble:]

"You really haven't been a virgin for so long.
It's ludicrous to keep up the pretext...
[Fa riure que vulguis pretendre
Que hagis estada verge durant tants d'anys...]

"You've slept with all the big powers
In military uniforms,
And you've taken the sweet life
Of all the little brown fellows...
[Prou has jaguda amb tots els poderosos
Amb uniformes militars,
I has llevada la dolça vida
A tots els petits bruns...]

"Being one of the world's big vampires,
Why don't you come on out and say so
Like Japan, and England, and France,
And all the other nymphomaniacs of power.
[Si ets un dels més grossos vampirs
D'aquest món, per què te n'estàs de reconèixer-ho,
Com el Japó, i Anglaterra i França
I tots els altres nimfomaníacs del poder.]

"I am a veteran of the Second World War. That was considered a "good war," but I have come to the conclusion that war solves no fundamental problems and only leads to more wars. War poisons the minds of soldiers, leads them to kill and torture, and poisons the soul of the nation.

[Sóc veterà de la segona guerra mundial, considerada una "guerra bona", mes he arribat a la conclusió que la guerra no resol cap dels problemes fonamentals i en canvi duu a més guerres. La guerra emmetzina l'enteniment dels soldats, els empeny a matar i a torturar, i alhora emmetzina l'ànima de la pàtria.]

"My hope is that your generation will demand that your children be brought up in a world without war. If we want a world in which the people of all countries are brothers and sisters, if the children all over the world are considered as our children, then war -- in which children are always the greatest casualties -- cannot be accepted as a way of solving problems.

[Tinc l'esperança que exigireu que els vostres fills siguin educats en un món sense guerres. Si volem un món on els pobles de cada contrada siguin germans, si els infants de tot el món cal considerar'ls també com fills nostres, llavors la guerra_on els infants són sempre els qui pateixen més baixes_no pot ésser acceptada com cap mitjà per a resoldre conflictes.]

"I was on the faculty of Spelman College for seven years, from 1956 to 1963. It was a heartwarming time, because the friends we made in those years have remained our friends all these years. My wife Roslyn and I and our two children lived on campus. Sometimes when we went into town, white people would ask: How is it to be living in the black community? It was hard to explain. But we knew this -- that in downtown Atlanta, we felt as if we were in alien territory, and when we came back to the Spelman campus, we felt that we were at home.

[Ensenyí en aquesta universitat de 1956 a 1963. Hi férem pler d'amics... Amb la família, sovint, quan anàvem a ciutat, de vegades els blancs ens demanaven: "Com es viu entre negres...?" Com explicar-ho? Una cosa sabíem: que a ciutat (a Atlanta) ens hi trobàvem com en territori enemic, i que quan tornàvem al campus ens sentíem novament a casa nostra.]

"Those years at Spelman were the most exciting of my life, the most educational certainly. I learned more from my students than they learned from me. Those were the years of the great movement in the South against racial segregation, and I became involved in that in Atlanta, in Albany, Georgia, in Selma, Alabama, in Hattiesburg, Mississippi, and Greenwood and Itta Bena and Jackson. I learned something about democracy: that it does not come from the government, from on high, it comes from people getting together and struggling for justice. I learned about race. I learned something that any intelligent person realizes at a certain point -- that race is a manufactured thing, an artificial thing, and while race does matter (as Cornel West has written), it only matters because certain people want it to matter, just as nationalism is something artificial. I learned that what really matters is that all of us -- of whatever so-called race and so-called nationality -- are human beings and should cherish one another.

[...Hi aprenguí més del meus estudiants que ell no aprengueren de mi. Aquells eren els anys del gran moviment contra la segregació racial... Hi vaig aprendre que la democràcia no raja del govern, d'entre els alzinats, que raja del poble quan s'ajunta i lluita pel que és just. També hi vaig aprendre sobre les races, quelcom que qualsevol persona intel.ligent reconeix a un moment donat: que això de les races és quelcom fabricat, artificial, i si compta només és perquè convé a algú que compti..., mes és com el nacionalisme: artificial... Allò que de debò compta és que tots plegats_tant se val la "raça" i tant se val la "nacionalitat"_ som humans i ens hem d'apreciar.]

"I was lucky to be at Spelman at a time when I could watch a marvelous transformation in my students, who were so polite, so quiet, and then suddenly they were leaving the campus and going into town, and sitting in, and being arrested, and then coming out of jail full of fire and rebellion. You can read all about that in Harry Lefever's book Undaunted by the Fight. One day Marian Wright (now Marian Wright Edelman), who was my student at Spelman, and was one of the first arrested in the Atlanta sit-ins, came to our house on campus to show us a petition she was about to put on the bulletin board of her dormitory. The heading on the petition epitomized the transformation taking place at Spelman College. Marian had written on top of the petition: "Young Ladies Who Can Picket, Please Sign Below."

[Fui sortós de viure-hi durant els anys on la meravellosa transformació dels estudiants tingué lloc. D'antuvi eren tan polits i calladets, i de sobte s'aventuraren fora dels campus, i se n'anaren a ciutat i s'assegueren als indrets prohibits, i foren arrestats, d'on en sortiren plens d'ardor i de rebel.lia...]

"My hope is that you will not be content just to be successful in the way that our society measures success; that you will not obey the rules, when the rules are unjust; that you will act out the courage that I know is in you. There are wonderful people, black and white, who are models. I don't mean African- Americans like Condoleezza Rice, or Colin Powell, or Clarence Thomas, who have become servants of the rich and powerful. I mean W.E.B. DuBois and Martin Luther King and Malcolm X and Marian Wright Edelman, and James Baldwin and Josephine Baker and good white folk, too, who defied the Establishment to work for peace and justice.

[Tinc l'esperança que no en tindreu prou amb estar contents amb l'èxit suposat que la societat decreta com a èxit. Que no obeireu les lleis si les lleis són injustes. Que el coratge que sé que teniu no es tornarà estantís sense posar's a la pràctica. Negres i blancs, hi ha gent modèlica arreu. No vull pas dir negres com la Condó-Llis, o el Còlin Powell, o el Clàrence Thòmas, qui han esdevinguts lacais dels rics i poderosos. Vull dir W.E.B. DuBois, Martin Luther King, Malcolm X, Marian Wright Edelman, James Baldwin, Josephine Baker i els bons blancs, tots els qui desafiaren els establerts per tal de feinejar a favor de la pau i la justícia.]

"Another of my students at Spelman, Alice Walker, who, like Marian, has remained our friend all these years, came from a tenant farmer's family in Eatonton, Georgia, and became a famous writer. In one of her first published poems, she wrote:

It is true--
I've always loved
the daring
ones
Like the black young
man
Who tried
to crash
All barriers
at once,
wanted to
swim
At a white
beach (in Alabama)
Nude.

[L'exalumna Alice Walker escrigué: "Cert / Sempre he estimats / Els atrevits / Com ara el jove / Negre / Qui intentà / D'estellar / Totes les barreres / Alhora... / Volgué / Nedar / (A Alabama) / En una platja per a blancs / Tot nu".]

"I am not suggesting you go that far, but you can help to break down barriers, of race certainly, but also of nationalism; that you do what you can -- you don't have to do something heroic, just something, to join with millions of others who will just do something, because all of those somethings, at certain points in history, come together, and make the world better.

[No dic pas que hàgiu de fer re tan heroic, mes sí que podeu ajudar a enderrocar barreres, barreres racistes certament, mes també nacionalistes. Podeu fer tant com podreu; si no voleu no cal arriscar massa, n'hi ha prou amb ajuntar's amb d'altres, milions: tot compta...]

"That marvelous African-American writer Zora Neale Hurston, who wouldn't do what white people wanted her to do, who wouldn't do what black people wanted her to do, who insisted on being herself, said that her mother advised her: Leap for the sun -- you may not reach it, but at least you will get off the ground.

[Zora Neale Hurston, qui es negà a fer allò a què l'obligaven els blancs, i a allò a què l'obligaven els negres, qui insistí a ésser elleixa, escrigué que sa mare li deia: "Salta amunt per atrapar el Sol_potser no hi arribes; ara, això sí, segur que si més no t'hauràs elevada un quelcom."]

"By being here today, you are already standing on your toes, ready to leap. My hope for you is a good life."

[Pel sol fet que sou ací, ja sou de puntetes, disposats al salt. Confii que cap a la vida bona.]


____________________


Ens volem inclosos. Ciutadans del món, solidaris al món; no pas lacais de l'envescada feixista, de l'imperi de la merda. Ens volem inclosos, catalònics al món; no pas desapareguts_ni subsumits a l'enemic_ni identificats a allò que ens repugna més que re altre: els lladres_ni pegament colonitzats, vilment, cofoiament, i amb llur cagalló per cigar.

Prou.