Creu la mona Ramona que cada mona es diu Ramona

Creu la mona Ramona que cada mona es diu Ramona


Llas, de rialles a plors, i sant tornem-hi

Ah, Londres, d’ahir a avui…, i la pantalla sempre amb la mateixa mentida.

Com deia aquell bentorcat bordegàs d’en Torcuat Tas:

“Chi vuol esser lieto, sia.
Di doman non c’è certezza.”

Riem i fem broma, tot i que sabem que les bromes porten aigua, car demà qui sap de quina nova broma no ens fotran les víctimes.

Demà re no és cert sinó el terror del viure amanit pels qui en aquest sistema criminal s’enlairen. Quina fila els terroristes reunits al T8 a l’Escòcia ocupada! Ha-hà, xarons, carrinclons, ninots, com bitlles malgirbades només esperant la bola qui tots ensems els enderroqui.

Aquesta T, a part de titella, em sembla que ve de terrorista.

Era d’una certa perversa comicitat veure’ls dient de terrorista precisament els quatre desgraciats qui en reacció a llur propi massiu terrorisme, infinitament molt més ferotge, doncs, no troben d’altre estil de lluitar. Mes de quina altra manera es pot contestar al colonialisme rapaç i assassí…?

Tant de terrorista amb carota de jutge! El terrorista Putà, el terrorista Shit-rag, el terrorista Bleda, sobretot el terrorista més gros de tots, el Boig, els quatre endoctrinant que de terroristes només en pot haver de bons, és ha dir, els qui abasseguen totes les bombes atòmiques, tots els helicòpters de visió traïdora nocturna i letal, tots els avions i submarins qui maten a l’engròs i de lluny…, que si ets un terrorista esgarrapat, sense altre que la traça casolana i l’esperit de sacrifici, no ets encara prou desgraciat, a sobre et mereixes les floretes enverinades dels mitjans, dels periodistes venuts al poder terrorista.

Guaiteu-vos-els, carrinclons, fotent la mateixa cagada que els feixistes terroristes castelladres no ha gaire — els castelladres qui s’havien apuntats a ocupar terres d’altri, a enviar-hi avions i soldats, a matar-hi moros, a terroritzar-hi moros, a fer-hi nous “terroristes” (com diuen de “terroristes” els qui lluiten contra l’ocupació a Euskadi i a Catalònia), i de moros colonitzats cada dia en volen (tants com al Merdís adés i a Lòndon ara! — cada dia, cada dia, cada dia!) a Bagdad i arreu de les terres ocupades i robades, i els mitjans venuts, maleïts proterroristes, encara se’n riuen.

I què proposen els terroristes del T8 i merdosets satèl·lits…? Foten la mateixa cagada que els castelladres al llarg dels segles: volen més mort, més injustícia, més colonització, més avarícia, més espoliació.

No els veiem pas demanant una conferència de pau que aturi el terrorisme dels estats lladres i que tracti de posar fi a tanta d’injustícia. Una injustícia que veu els resistents empesos a volar’s de propi cos per tal de púguer respondre. Aculats al darrer acte imaginable.

Sartre deia: “els colonitzats no són fills de llur mare, en són de la violència.” Cap altra solució no et deixen. T’empenyen els colonitzadors a la solució final de l’autosacrifici. Confien d’anihilar’t, d’exterminar’t — com foté el maleït Colom i els seus castelladres a Hispaniola: no van deixar viu ni un sol “indi”, ni un de mostra, ni un de botó, els assassinaren tots.

Com en deien els ocupants nazis dels francesos qui resistien i volaven trens i tiraven bombes…? En deien terroristes. Com en deien els anglesos ocupants dels hebreus qui en bombardejaven els hotels…? Terroristes. Com en diuen els hebreus dels palestins qui tiren pedres o trets de rere les ruïnes…? Terroristes.

Sempre la mateixa cançó.

Els “americans” tractaren d’exterminar els “indis”, aquesta era llur única intenció: l’extermini, i tanmateix qui eren els “terroristes”…? Els “indis” qui atacaven les diligències i els forts. Els afers “indis” pertanyien al departament de guerra. Ara pertanyen al departament d’interior. [Ei, com els bascs, com els catalònics — hem esdevinguts els bons ocupats, els ocupats qui es deixen espletar sense piular. Quina vergonya.]

Després els “americans” decideixen d’ocupar Texas.

“Violence leads to violence”, es plany, fastiguejat, el coronel Hitchcock, “our people ought to be damned for their impudent arrogance and domineering presumption!” On són els mitjans independents condemnant l’arrogància impudent, la presumpció dominadora dels violents ocupants qui l’únic que recolliran, a part d’enriquir’s amb el que roben, és l’odi etern dels despullats…?

I els mexicans se n’adonen, de la tècnica de pendre’ls més territoris… Amb l’excusa dels colonitzadors, dels colons, com a Israel ara, com a casa nostra adés… Aquestes foren les directrius feixistes dels castelladres: enviem tants de colons a Catalònia perquè tinguem prou excusa de dir que la terra dels catalònics és ara nostra car som nosaltres qui hi som. I som nosaltres qui posseïm tant les armes com l’avarícia.

Tots els qui fan joc a aquest argument (com tant de caragirat amb carota de jutge) són els proterroristes. Cal tampoc no badar tant.