Ja hi som!

No cal llegir entrelínies. El missatge és prou palès.


Diari d'ahir, el Puigpelat es demana: "I ELS CANONS CATALANS...?"

Diari d'avui, la Simó diu: "Si tinguéssim la independència i la nostra bandera estigués ben penjadeta a la porta de l'ONU, voleiant al vent com han de fer totes les banderes, vindria el president dels Estats Units i ens diria que ens estima. Que troba esgarrifós que Khespana ens hagi oprimit, i posaria floretes al monument de Casanova... Podeu pujar-hi de peus que aniria exactament així... Si tens la bandera posada, existeixes. Ja ningú no et diu que ets una malvat nacionalista ni et parla de la teva solidaritat, atès que et pertany... I, tot i que costi d'imaginar, el president khespanol i el president dels Països Catalans es trobarien entre somriures i abraçades i es dirien països germans. No vindria ningú a dir-nos quin Estatut hem de redactar -- aleshores es diria Constitució... No hi hauria balances fiscals i ningú no ens robaria el que guanyem treballant... Totes les pel·lícules, excepte les V.O., estarien doblades al català... Quan viatjaríem no hauríem d'explicar qui som, car el nostre passaport seria propi... La xarxa de carreteres, de trens i d'aeroports seria per a la nostra pròpia conveniència, i confegiríem el nostre propi pla hidrològic... Ens barallaríem i ens enfrontaríem políticament, com a tot arreu, però ningú no aniria a plorar a Merdid... Els nostres quioscs estarien plens de premsa en català i protegiríem amablement la literatura en altres llengües que es produís a casa nostra -- sobretot en occità, car la Vall d'Aran té drets inalienables... El petroli de Tarragona seria en benefici nostre i a la Unió Europea defensaríem el nostre oli, les nostres taronges i el nostre malmès tèxtil... Amb veu pròpia."

Exacte. Sense els canons de l'exèrcit català no hi haurà la senyera on s'escau que sigui. I que ningú no vingui de cap canfelip pudent a castelladregar'ns impunement.

Per un exèrcit defensiu dels Camps Catalònics lliures i independents, ara mateix.

Car ara és l'hora, catalans, d'Oriola a Leucata i del Torricó a l'Alguer. L'espera s'ha acabat. Cap govern nostre que no sàpigui instaurar un exèrcit amb cara i ulls -- i canons, és clar -- és un arroplec de titelles venuts i enverinats.

Salta als ulls. Qui no ho veu és que no té dos dits de cervell. I ara ens ho diuen (en un mitjà públic tanmateix sempre tímid i escaguissadet) veus tan greus, assenyades, lògiques i catedràtiques com les que he esmentades. No pas un pobre capdecollons eixelebrat com jo.