Dues notes coetànies

Dues notes coetànies



Casolanament…

—Hi havia quatre lladres parlant en cagalló… Ah, no…! Hi havia un lladre, i els altres tres eren tres dels robats, qui, parlant en cagalló per deferència al cruelíssim lladre (per armats assassins sempre recolzat), esperaven haver de pagar, il·lusos, menys.


—Pujolistes i gallinistes traïdors — tant els uns com els altres estintolant un govern enemic — un enemic qui ens vol no-res, ens vol desapareguts del món i de la memòria.



----------------------------------


… i eclesiàstica:

—Quin concepte de déu més filldeputa que us entaferra l’església! Li cal que hom se li rebaixi fins al més abjecte xuclamerdeig…

—En canvi, això dic — especialment en escunç de les pitjors avineteses — i al déu traïdor qui, segons llur malalt magí, ha feta aquesta merda de món, que el donin pel cul amb una porra roent embolicada amb filferros arestats, car què trob de més repugnant que no ell…? Res. Fastigós invent!