11 Set, 2004
"Avui, Onze de Setembre,
Arreu de món milions de catalans hem enlairada
I feta voleiar la nostra Senyera -- única bandera de la
Llibertat.
Onze de Setembre, dia honorat. Jorn de Reconeixença als Caiguts
Per les Llibertats de Catalònia. Jorn de memòria pels qui caigueren,
Nit d'esperança per a un sentdemà independent, lliure i unit.
Cada ciutat recobrada: Alacants Catalans. Cada infant mai més enganyat i doncs qui ara
Sap a quina Pàtria pertany."
(...) Perquè en sap molt més, ficaré ací tres poemes del lluitador incansable n'Àlvar Valls, d'aquell molt enyorat Front Nacional per les llibertats de Catalunya. Les he trobades a la xarxa i les copii aital qual.
El primer es refereix a la tortura que li feren patir els criminals ecspacaganyols...
COM UN RECORD PUNYENT. IV.
(Juliol 1977)
Uns homes joves deien
que jo sabia coses
i havia de parlar.
Voltaven la dotzena
i reien i pegaven
i no se’n van cansar.
Em feien caminar
a jóc com la cigonya.
Tres dies va durar.
Tenia son i gana
i em prometien lleure
i no me’n van donar.
Penjava d’una barra
i m’hi balancejaven.
Les mans se’m van inflar.
Sentia i se’m clavaven
com una daga encesa
els crits dels meus companys.
Tapaven cos i cara
ben fort amb una manta
que ofega i fa suar.
Amb força els dits premien
a sota les orelles.
La sang torbava el cap.
L’alè del general
ben viu era allí encara.
Així ho van proclamar.
Recordo aquelles cares
com un malson terrible.
No se m’oblidaran.
Tres dies i tres nits:
temps just, prou temps per veure
com és just el combat.
Aquesta gent estranya
que ens fa tastar la força
la força ha de tastar.
Poema d'Àlvar Valls
El segon honora l'escriptor Joaquim Soler... D'ací ve els "cu-essians" (al vers onzè), els Q.S., és a dir, els qui en vida tant el seguiren
SORTIES DE KARDMAST A LA MITJANIT I ENS INNOVAVES MONS OCULTS, CIUTATS AMB SABRE, CIRCS MAL.LEÔLICS, GERMANS BIGÈMINS. ARA TU ETS TOTS ELLS I, AMB EL TEU SOMRIURE BONÀS, ENS ESGUARDES MENTRE ANEM FENT CAMÍ CAP AL PAS DE LA PORTA
Caraeixerit amb or i mirra i patge
Enquimerat per laberints revessos
Cerques l'arcà furgant amb ulls obsessos
Caus de miralls fautors de neta imatge
Alienat de divina oradura
Salles mil mars i escrutes cels eteris
Tumults d'estels en ignots hemisferis
Tal el milord temptant l'illa segura
Al bell llindar de la porta dels somnis
Gustàvem balbs desvarieigs onírics
Cu-essians d'epicismes empírics
Puix que tu ets soler de rel en terra
Assolerat mener de veta forta
Vetlla per nós des de dellà la porta
d'Àlvar Valls
El tercer honora el botxinejat heroi Toni Villaescusa, caigut per les llibertats a mans dels maleïts opressors...
AVUI ÉS L’HORA
Referma el tronc i abat l’herba maligna;
El mur no cau si tu no l’enderroques.
Alerta el crit, passem de mort a vida;
Massa temps fa que som en via morta.
Serà el nou temps com ara el fem, i bell,
si travessem l’oneig, dreta la proa.
Salut als morts! –en guerres i de vells.
Siguem-hi tots a bord de barca nova.
Que el raig de llum no ens torni ni folls ni cecs
que el nostre nord no es perdi ni s’esborri,
que cada pas ens fermi més i més.
Lliure i tots, la terra que fem nova,
la de demà. Guanyem-li el dret a ser
Com la volem. Lluitem: avui és l’hora.
d'Àlvar Valls
Per cert, cercant a la xarxa per coses d'en Valls, veig a una revista que es diu Reduccions un articlet del Pere Gimferrer que l'esmenta com si fos una fantasma. Diu, si fa no fa, "hi havia un poeta fa temps que em sembla que encara no és mort..."
Malparit! Per què ha d'ésser mort un ferm més vigorós, jove i valent que no tu! Si qualcú s'ha de morir perquè no et mors tu, botifler aixarnegueït, merdós enlladregueït? Com et diuen a l'Ãcãdemiã Ecspãcãgãnnõlã de lã Llenguã-ãl-cul, desgraciat?... Veureu que hi he posats tants de cagallons com he pogut, car es veu que en són molt llefres, els nostres ridículs enemics, als quals serveix el fastigoset Pedrete Khimferrete qui vol que en Valls i tots els valents patriotes siguin morts, perquè pertot arreu manin els criminals nazis castelladres als quals tant enllustra els cagallons, es veu.
Avui es dia de dir: Visca Catalònia Lliure Independent Unida Forta i Armada! Doncs som-hi.
Aqueixa gent estranya i repugnant, com diu en Valls només entenen la força i es mereixen la forca. Avant segadors de les noves generacions! Que no ens toquin els tres-cents amb els repel.lents enemics encara manant!
Enviat per jaume riba — 12 Set 2004, 04:39