contra bords i lladres, reneix la ment! /.../ i sempre al servei de la força comuna, i no caure mai en aquelles febleses que, després de guanyar, ens han fet perdre tantes vegades LA DARRERA BATALLA (Joan Coromines) /.../ cal mai no abandonar ni la tasca ni l'esperança de llibertat i d'independència. /.../

dimecres

Ah, aquell jorn al jardinet...!




L'homenet verd va entrar al forat negre. Va descobrir un univers que tots els qui m'han anat fotent banyes ja havien descobert. I com deia en Mailer fa anys: descobrint-hi territoris sense descobrir, mai no escosits ni escorcollats per cap cap de carall més o menys filaberquinós o trocaire, sempre enllà i enllà i enllà del meu minsoi abast.

opi rai:

l'ensopit:

La meva foto
Under the speckled canopy / Where, along the autumnal whisper / Of fair weather, I walked, / The enkindled persimmon, / And then the flaming chestnut, / The imploded acorn, fell… /.../.../ My eyes, and nose, and ears, / And tongue, and skin, in joy / Praised such fragile perfection. .../.../

Vit

Vit
Boïl