per la llet de mos cascalls!

contra bords i lladres, reneix la ment! /.../ i sempre al servei de la força comuna, i no caure mai en aquelles febleses que, després de guanyar, ens han fet perdre tantes vegades LA DARRERA BATALLA (Joan Coromines) /.../ cal mai no abandonar ni la tasca ni l'esperança de llibertat i d'independència. /.../

dilluns

Diguem No, nosaltres no som merdanyols



Zero endins (Zero endins, sense aixecar la mà bo i demanant, torniol amunt, ja ajut.)






Tot està perdut,

Tururut.



La suma de l’humà

És un zero.



La suma de l’univers

És zero.



Tot està perdut,

Tururut.



I amb això, companys,

Pregonament

Engolit

Per l’espiral

Del zero,

Em fonc,

Com qui entra

Pel propi

Forat del cul,

I diu, a mig fondre’s,

Fufú…

Fufú…

Fotut!

Tot està perdut.



I doncs,

Tutú…

Tutú…

Tutú…

Tururut.
Publicat per a
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

opi rai:

l'ensopit:

La meva foto
Under the speckled canopy / Where, along the autumnal whisper / Of fair weather, I walked, / The enkindled persimmon, / And then the flaming chestnut, / The imploded acorn, fell… /.../.../ My eyes, and nose, and ears, / And tongue, and skin, in joy / Praised such fragile perfection. .../.../

Vit

Vit
Boïl