A flor de pelleringa

No Prou Neu En Aquest Paisatge Rebutjat a manès per dones… Si se te’n riuen, si mai goses de sol·licitar’n cap favoret, On t’amagaràs…? Enfora i lluny, escosint per les fosques. ——————————— Perdut ara per entre fàbriques i camions. Rònec, bròfec. Brutícia de ventegosos, solitaris carrers. ——————————— De sobte, pitjor. Agredit per vella malpensada, Qui s’escridassa com truja qui degollessis I alhora es treu de la bossa una pistola! Si fuigs esperitat, obrers de dreta t’enxampen I ja voldrien fer’n bocins, de tu, tret que, Atupat, et lliuren a la bòfia sempre criminal. (I per què sempre tant d’obrer d’impuls feixista? Quina combinació letal a llur pec enteniment, Entre l’ànima fastigosament religiosa del desconfit I la sòlita crueltat del gens entès en re?) ——————————— Ara doncs agafat, Engarjolat en cel·la de ciment pelat. Escrius en paper volant per la finestreta reixada Un escrit a la jutgessa qui et fermava en ergàstul Si n’ensumes el perfum pel carrer. “De tot cor, de tot cor,” repeteixes, “de tot cor Us deman ajut i socors…” Cap resposta, I en un escrit de sang en un paper volant Per la finestreta reixada escrius un escrit a l’amable Secretària de la jutgessa… Ara et torna mot sec la jutgessa despietada: “La secretària és morta.” La jutgessa repeteix: “Cap cas més, cap cas Més no et faré ni ningú no et farà.” Les seues dents esmolades i netes. Rient escarnidorament. “Ajut te’n pervindrà no gens. S’ha acabat.” ————————————— Dona cruel, dona cruel. Com no has pas de cercar revenja En paisatges llunyans on el vermell viu de la sang Corroeix la neu…? ————————————— Tu el fer animal, ara, Amb ulls de foc, amb nom ficte (Sempre escapant-te del nom, Fer drac o llambresc llangardaix Qui s’esmuny d’una despulla Esparracada) o ja anònim A cada nou instant, armat Amb ungles, fiblons, ganivets…? Fer, ulls, foc… Ullals, sang, neu… L’esquelet d’una dona tan feble, Se’t trenca, escruixit, en mil bocins, I la blanca pell llisa s’ascla en mil Ascles, i brollen, sulls, els ulls, I la neu els engoleix, foc a la gola, Dents qui escarritxen al ferro rovellat. I fora la ferum, la fortor De la jutgessa qui es corromp Esventada; oronells bategosos De fer animal.